La pluja no sap ploure

Quan el cel cau a bocins esdevé un infern de fang, de por, de sutge i de sang que umpl rius, torrents i camins. És el pitjor dels botxins l’aigua, quan va desfermada, perquè dins cada glopada  que pega fora el seu jaç engoleix a cada pas la vida que s’ha estojada. Es va sentir...