“D’una manera o una altra, no sé com, crec que hi ha coses que transcendeixen el cos”

Quan una vida s’apaga, entre l’angoixa i el dol dels qui romanen vius, cal la presència d’algú que es posi al capdavant de la situació i s’encarregui de tot allò necessari i alhora accessori que els familiars i amics no tenen perquè haver d’afrontar. A les ciutats solen ser treballadors anònims que cap dels familiars...