L’endemà que en Toni Massot va prendre la ruta del cel, com deia Miquel Bauçà, caminant per Portocolom, una flaire de puro em va envoltar; vaig mirar al meu volant i no hi vaig veure ningú, ni fumant ni sense, i se’m va fer més palesa que mai la força de la seva presència. La...
Aquest contingut és només per a subscriptors!
Suma-t'hi ara
Suma-t'hi ara
Ja sou membre? Entra aquí