El darrer pic que el vaig topar va ser sortint del funeral d’en Massot. Amb els ulls humits i l’ànima tancada a la conversa, enfilàrem a peu el carrer Major. El silenci també vengué amb nosaltres una estona carrer amunt, de fet no començàrem a parlar fins esgotades un parell de passes. Enteníem que no...
Aquest contingut és només per a subscriptors!
Suma-t'hi ara
Suma-t'hi ara
Ja sou membre? Entra aquí