Diumenge passat, el diumenge després de Sant Lluc, que és dia 18, Felanitx va tornar a ser l’epicentre del lleure amb una nova edició de la darrera fira de l’any, coneguda com la Fira del Pebre Bord —o també antany com la Darrera Fira. Que sapiguem, està documentada des de fa devers 140 anys.
Molt de sol, molta de calor, hi ha hagut anys que ha plogut i ha fet fresca, però aquests darrers anys el sol ha pitjat fort. Així i tot, la gent té ganes de passejar, de trescar, de sortir de ca seva i milers de persones varen passejar pel poble. Cap allà migdia donar dues passes era pràcticament impossible. La gent, a segons quins redols, es deixava dur per la riuada humana. En canvi, l’horabaixa si mateix hi va haver gent, però feia més bon passar i veure les coses que s’oferien i s’exhibien.
Recordem que el nom de “Pebre Bord” es deu al fet que, per aquestes dates la gent —principalment a fora vila— preparava tot el necessari per poder perpetrar les tradicionals matances que es feien a les cases particulars els darrers mesos de l’any.
Antany, a aquesta fira s’hi exposava tota casta d’espècies i d’utensilis propis per poder elaborar les matances. Les bosses amb el pebre bord, les palanganes de totes les mides, ganivets, màquines casolanes d’omplir, eren els objectes habituals que es trobaven a les parades. Avui qui fa matances ja no espera la fira, van a la botiga i ho compren. Segons va explicar un dels venedors, sembla que aquests darrers anys hi ha hagut una nova embranzida en fer matances: més famílies i grups d’amics que s’ajunten, maten el porc, fan una bauxa i tenen xulla i altres peces del porc per menjar.
Però, des de fa anys la fira s’ha anat adaptant als nous mercats i és difícil trobar-hi, avui, parades que en venguin. Així i tot, aquests darrers temps hi ha pagesos que han tornat a les arrels i es dediquen al cultiu de pebre a diverses finques de la zona de Son Mesquida. Posteriorment, una vegada recollits, són secats i duits a moldre. Diumenge, a la fira, l’Ajuntament en va tornar a repartir unes bossetes i qualque parada en tenia per vendre, ja no només per fer sobrassada, sinó com a condiment de molts de menjars.
Per recordar les arrels de la fira, dins la Mostra de Producte Local es va muntar una petita recreació de les matances, amb una màquina de capolar, pebres i altres ormejos, a més de fotografies.
Malgrat tots els canvis que va fent la societat, la fira ha anat conservant el nom i la tradició, a més de rebre —ja fa anys— un impuls del Consistori, fet que fa que a la fira també s’hi sumin altres activitats culturals i de lleure.
Per això, a més de la fira, amb més de 200 paradetes amb tota casta de productes, hi va haver moltes activitats complementàries perquè els visitants poguessin gaudir d’aquest dia: cotxes i motos antigues, demostració de ball de bot, de carros i eines antigues, de bestiar, de bonsais i una variada animació musical en directe per tot el recorregut, entre moltíssimes altres.
La Trobada de Gegants
Com és costum, el dissabte horabaixa un dels actes més esperats per a molts, però principalment pels infants, és la Trobada de Gegants. Enguany, a la 17a edició hi han pres part vuit colles arribades de diferents pobles de l’Illa.
Com sempre, la plantada va ser a la plaça de sa Font i d’allà al so de la música, en cercavila, varen anar pujant cap al Parc Municipal, on hi va haver el ball dels gegants i una ballada popular ben animada.
