Malgrat que cada dia de l’any hi ha un degoteig de gent que va al cementeri a recordar els seus familiars morts, aquests dies els cementeris presenten una activitat frenètica, són un anar i venir de gent que aprofita per fer les tombes i els nínxols ben nets, treure llustre a les plaques i dur-hi flors. Demà és la festivitat de Tots Sants i dissabte el Dia dels Morts.
Pràcticament, tothom ho vol tenir tot a punt perquè llueixi i ben ornamentat amb flors, principalment les més comunes d’aquestes dades, que donen als cementeris un color diferent de la resta de dies de l’any. També es netegen a fons els espais públics.
Enguany el temps és molt inestable, veurem mem si plou o no. Les temperatures són més aviat càlides. Els darrers anys ha fet més calor que fred. Tot el contrari que antany. Els més grans recorden que el dia de Tots Sants s’estrenaven els abrics i la roba d’hivern.
La història
Aprofitam aquesta data per fer una espipellada/recordança de ressenya històrica dels nostres cementeris. Al municipi n’hi ha tres, un de municipal (el de Felanitx) i dos de parroquials (els de Cas Concos i s’Horta).
El de Felanitx és l’únic que és de titularitat municipal i és el més gran dels que hi ha al terme. La part més antiga va ser inaugurada l’any 1814 i només hi enterraren durant mig any —abans s’enterrava a l’església parroquial i al convent de Sant Agustí—. Durant el període constitucional 1820-23 s’hi tornà a enterrar i fou construïda la capella. El 1823, abolida la Constitució i durant uns mesos tornaren a enterrar a les esglésies, però des de l’any 1824 els enterraments als fossars anaren minvant fins que el 1837 cessaren definitivament.
De llavors ençà, el cementeri ha experimentat diferents ampliacions. La primera als anys 1893-1905; la segona el 1930 en què fou construïda l’entrada actual, d’estil modernista, es va doblar l’extensió i s’inaugurà el servei de cotxe per a traslladar els difunts. L’any 1944, va tenir lloc la commemoració centenària pels 423 morts de l’Enterrossall de sa Timba, i s’hi instal·là un monument: un àngel de pedra de Santanyí obra del felanitxer Joan Maimó Vadell, que assenyala el lloc on varen ser enterrats els morts per la caiguda de sa Timba. A aquesta part antiga també hi podem trobar un gran nombre de tombes amb escultures i làpides als difunts, la majoria molt obrades en pedra de Santanyí. De gran part d’elles es desconeix l’autor, però n’hi ha algunes fetes de mestres il·lustres com l’escultor felanitxer Jaume Mir. Fer una volta per aquesta zona, artísticament parlant, és un exercici recomanable, i la història del cementeri es pot seguir amb el telèfon mòbil o tauleta mitjançant els codis QR.
La darrera gran ampliació va ser ara fa quaranta anys, el 1984. Més recentment, fa una vintena d’anys, davant la demanda existent es va construir un lot de nínxols, i fa poc més pocs anys es va executar la darrera ampliació en un terreny que l’Ajuntament va comprar i es varen posar a la venda nínxols i solars per edificar-hi capelles.
Cal recordar l’estada que en feren la Congregació Religiosa dels Germans Fossors, que varen dignificar els enterraments i les instal·lacions. A més, varen construir noves zones enjardinades. S’hi instal·laren l’any 1969 i en tengueren cura durant 30 anys fins que l’any 1999 se n’anaren per reagrupar-se, davant la manca de vocacions.
Mor fra Rafael
Precisament, la setmana passada va morir a la casa mare de la Congregació fra Rafael, que durant molts d’anys va servir al nostre cementeri. Ha mort a 85 anys, i ara ja només queda amb vida fray Hermenegildo.
Des de l’anada dels Fossors són empleats de la Sala —fossers— els que se’n cuiden de tenir cura del cementeri i dels enterraments. Actualment són tres els empleats. Per saber més de la seva feina, podeu llegir l’entrevista que hi ha a la contraportada.
Visites teatralitzades
El cementeri té moltes d’històries, anècdotes, llegendes i també hi descansen les despulles de molts de personatges il·lustres que han deixat empremta dins la nostra història. L’any passat el grup de teatre local Mai Som Tots Teatre amb guió i direcció de Margalida Estelrich varen presentar un bon grapat de sessions d’Una passejada pel nostre passat, que va tenir molt d’èxit, no només entre els felanitxers sinó que també molta gent de fora va voler venir a gaudir d’aquesta història.
Per als dos caps de setmana del 8 i el 15 de novembre han tornat a organitzar diverses sessions. Va ser tant l’èxit de tornar-ne a gaudir, que en 24 hores es varen esgotar totes les entrades disponibles. Molta gent ha tornat a quedar fora. Hi ha llista d’espera.
A s’Horta i Cas Concos
Els altres dos cementeris del municipi són de titularitat parroquial. El de s’Horta fou inaugurat l’any 1881 i el de Cas Concos, fou beneït l’any 1913. Durant tots aquests anys s’han anat fent algunes ampliacions. També estan molt ben cuidats.
