Primer de tot, vull agrair al Bloc i al Pi de Felanitx que, tot i tenir germans grans a Palma, no els hagin escoltat, pensant sempre en Felanitx, cosa que no ha fet el PSOE, que amb la seva actitud ha demostrat que la política municipal i les agrupacions locals importen poc. Voldria dir-los també, encara que ja ho saben, que en política municipal la gent, efectivament, vota sigles, però també vota persones, en un percentatge que jo diria que s’inclina més per la segona opció.
De la darrera nota de premsa del PSOE no es desprèn cap tipus d’autocrítica, i pensen que es posa al seu costat amb la seva dimissió el Bloc per Felanitx, el primer partit que, per boca del seu portaveu, Miquel Lluís Mestre, ha posat nom i llinatges al principal culpable de la desfeta del pacte, Xisco Duarte Barceló.
De veres, avui en dia, algú que estigui mínimament interessat en política municipal pot creure que el bullit creat a la sala era un problema polític? Un pacte, anomenat continuista i d’esquerres, que quinze mesos després d’haver partit té encaminats gran part dels projectes comuns dels seus distints programes electorals, pot tenir un problema polític?
– Deixalleria: projecte comú pràcticament a punt per licitar.
– Pista d’atletisme: projecte comú pràcticament a punt per licitar.
– Solar del carrer de s’Aigo: comprat.
– Solar per a escola nova: a punt de posar a disposició de la Conselleria per a la construcció.
– Normes subsidiàries: adjudicat el concurs a l’empresa que l’ha de redactar.
– Nou contracte de neteja: feina des del primer dia per tenir-ho a punt per a quan acabi l’actual.
– Sindicat, sa Sínia, la casa d’en De La Rosa…
“De veres, avui en dia, algú que estigui mínimament interessat en política municipal pot creure que el bullit creat a la sala era un problema polític?”
Tot això, sense deixar de banda la gestió diària i enmig d’una crisi sanitària sense precedents, en què s’han hagut de prendre decisions pràcticament d’un dia per l’altre.
No hi hagut discussió política entre els tres partits del Pacte en quinze mesos. Hi ha hagut punts de vista diferents en alguns temes, com no pot ser d’altra manera, segons les ideologies de cada un. De veres els entesos en política (jo no ho som gaire) encara pensau en un problema entre partits? Idò em sap greu dir-ho, però no n’hi havia cap; el problema ha estat un, només un, i té nom i llinatges: Xisco Duarte Barceló.
Al final els integrants dels diferents grups polítics som persones i tenim un límit, límit que el senyor Xisco Duarte Barceló ha sobrepassat d’un bon tros amb la seva prepotència, manipulació, mala fe i formes deslleials cap a cada un dels integrants del Pacte, inclosos dos dels seus companys de partit, la senyora Damiana Massutí i jo mateix. Només se n’ha deslliurat la senyora Gràcia González, la qual li ha comprat i beneït cada una de les seves malifetes.
Cronologia dels fets
Dia 25 d’abril el senyor Xisco Duarte Barceló va demanar al batle Jaume Monserrat que em destituís com a regidor, i al senyor Miquel Lluís Mestre, el seu suport en aquesta decisió. L’excusa? Una mentida: que jo havia estat denunciat i que era un escàndol que no ens podem permetre. Evidentment, la mentida va tenir les cames curtes, mentides que posaven en boca de funcionaris paraules que mai varen pronunciar.
També va demanar la destitució de la seva companya Damiana Massutí, amb la intenció de desviar els ulls de la gent cap a ella i fer-la culpable del que estava succeint, que no era altra cosa que el cansament de tots de la seva prepotència i deslleialtat cap als seus companys i socis de govern.
Dia 19 d’agost es va convocar una reunió de Pacte, en què va quedar de manifest que les malifetes del senyor Xisco Duarte han estat moltes i variades, com bé ha manifestat el senyor Miquel Lluís Mestre. Una vegada damunt la taula les paraules de cada un dels integrants del Pacte, el meló va estat més podrit del que ens pensàvem.
Mentides, veritats a mitges, descrèdit dels companys en públic, manipulació de paraules de funcionaris amb la intenció de fer quedar malament companys, amenaces… i tot perfectament demostrable i en ocasions acreditat documentalment.
“Una vegada damunt la taula les paraules de cada un dels integrants del Pacte, el meló va estat més podrit del que ens pensàvem”
Fa mesos que els portaveus del Bloc i el PI sabien que jo aguantava dins el PSOE perquè era el millor que podia fer per intentar fer entendre al meu partit que la salvació del Pacte passava per una decisió difícil: en Xisco Duarte no podia seguir. Ell havia de fer una passa enrere pel bé comú de Felanitx, del Pacte, del partit i de l’agrupació. Però el partit ha posat el bé d’una persona per davant el bé de Felanitx, del Pacte, del partit i de l’agrupació, i això no crec que sigui un valor socialista.
I aquí és on arriba la meva dimissió, quan ja no puc fer més quedant dins el PSOE per salvar el Pacte. Quan el PSOE va quedar immòbil davant el problema que ens plantejaven, passaven les setmanes, el malestar no deixava fer feina i Felanitx començava a notar aquest immobilisme. La meva dimissió ha donat al PSOE un altre culpable que no fos el senyor Xisco Duarte. El PSOE ja està content, però a la vegada ha fet que tothom mogués fitxa, aviat tendrem un nou pacte. L’Ajuntament, davant els temps complicats que ens esperen, tornarà a funcionar, i jo, a qui han qualificat de «trànsfuga» i «culpable», estaré ben tranquil amb la meva consciència.
Continuaré essent regidor del grup no adscrit a l’Ajuntament de Felanitx, no entregaré la meva acta, la poden demanar mil vegades, que mil vegades contestaré que l’acta és meva i que també tenc votants que m’elegiren a mi, com a Joan Aznar, sense importar les sigles del PSOE. Dialogaré, si així m’envien a demanar, amb qui em cridi. Puc formar part del nou pacte, encara no ho sé, el que sí sé és que també puc fer una oposició responsable, vull fer feina per Felanitx el temps que pugui.
Per acabar, vull agrair els qui m’han fet costat, tant família com amics de veres… I una cosa més: si el PSOE no s’atura d’amenaçar, espolsaré les estores i davall d’elles sempre hi ha molta brutor. Si la seva guerra acaba aquí, jo també l’acabaré.
