Poc s’ha parlat dels pressuposts de la nostra comunitat autònoma. Uns pressuposts que ja de per si, com els de l’Estat, se suposa que són per a complir-se. Se’ls hi suposa.
Per una part i just a primera vista, es veu que respecte als pressuposts de 2020 suposen quasi la mateixa xifra. Tot i que el Govern de les Illes preveu una baixada del PIB al 2021, a l’hora de pressupostar, pressuposta els mateixos ingressos que si l’activitat es mantengués en xifres anteriors a la crisi de la covid.
Com sempre que pressuposten les esquerres, els ingressos estan inflats o, en el millor dels casos, calculats de manera optimista i molt benevolent. De fet, calculen que per ingressos de l’impost sobre la renda fan comptes ingressar un 2,5 % més que el 2020. O fan la mateixa previsió per ingressos per a l’impost de donacions i successions, sense tenir en compte la situació de crisi.
De fet, en el pressupost de la Comunitat tenen prevists 60 milions d’euros del conveni de carreteres, que els pressuposts generals de l’Estat no tenen previst. Per una altra part s’hi han inclosos uns ingressos del fons autonòmic per la covid i del Fons de Rescat d’Europa, que no estan confirmats i no se sap si vendran el 2021. I sobretot, en un any en què l’activitat econòmica ni s’acostarà a la mitjana dels darrers anys, reconeixen una previsió d’ingressos via imposts que no tenen gens de cautela a quantificar-los.
I com fan al nostre país els mateixos d’esquerres que governen, en lloc de reduir la pressió fiscal per ajudar els ciutadans, creen un cànon de tractament de residus que hauran de pagar els ajuntaments, i que evidentment ho acabaran pagant els ciutadans.
I com fan les d’esquerres nacionals, la despesa s’ha disparat en totes les àrees. No s’ha prioritzat o no s’ha tengut esment a tenir una especial prioritat pels sectors que ara ho passaran malament. De fet, per exemple, el 2021 es retallen 30 milions les partides destinades a la política d’habitatge, ara que són més necessàries que mai. Al contrari, que tots els consellers i conselleries gastin i vagin contractant gent dels seus. El conseller Negueruela ha de poder pagar el sou a la darrera enxufada del PSOE, la germana del batle de Palma.
“Com sempre que pressuposten les esquerres, els ingressos estan inflats o, en el millor
dels casos, calculats de manera optimista i molt benevolent”
Ni es redueixen conselleries, ni assessors, i molt manco es retallen els sous. Això sí, al personal sanitari i als funcionaris sí que els neguen l’actualització salarial. I com que tampoc s’abaixen el sou, l’estructura de la Comunitat, entre polítics i assessors, s’ha duplicat els darrers anys, i ara ja ens costa 12 milions d’euros anuals.
I els polítics de la nostra Comunitat intenten fer previsions, però la realitat és molt més dura. La Seguretat Social va comptabilitzar al novembre una mitjana de 421.954 afiliats, cosa que representa 19.154 afiliats menys que a l’octubre (- 4,34 %) i 30.151 menys que fa un any (- 6.675), segons les dades del Ministeri de Seguretat Social. Així, Balears es manté com la comunitat que més llocs de feina perd, tant en comparativa mensual com interanual.
En resum, en lloc d’intentar ajudar amb el que tenim, els pressuposts de la comunitat ho fien tot a l’ajuda de Madrid i Europa.
Previsions? És evident que un pressupost que no ingressara el previst i que la despesa ni es controla ni es controlarà, acabarà amb un pressupost deficitari. Això vol dir que gastarem mes del que ingressarem, i qui ho pagarà? Evidentment, el ciutadà a força de més imposts.
I per acabar, un apunt. Aquestes darreres setmanes hi ha hagut una polèmica per la construcció d’un nou hospital a Madrid, amb l’objectiu de descongestionar la xarxa de sanitat pública. L’esquerra es queixa del cost de l’hospital. La mateixa esquerra que ha augmentat la seva despesa i el dèficit a nivell nacional.
El que no pensa el PSOE es que amb el que varen defraudar els socialistes andalusos amb els ERO, s’haurien pogut fer quasi set hospitals com aquests. La sentència que va condemnar dos expresidents socialistes d’Andalusia va fixar en 680 milions d’euros la quantitat defraudada amb el sistema irregular d’ajudes a empreses en crisi i ERO fraudulents.
O just amb el que es gastarà el govern nacional d’esquerres a renovar els seus vehicles oficials enguany es podria construir més de la mitat d’un altre hospital. En Pedro Sánchez ha passat aquesta partida de renovació de vehicles oficials de 37 a 45 milions d’euros, amb què supera tots els rècords, després de vuit anys de no apujar la partida pel govern d’en Rajoy. N’Iglesias i els quatre ministres de Podemos així mateix tenen denou vehicles a la seva disposició.
«Les promeses que varen fer ahir els polítics són els imposts d’avui», William L. Mackenzie Kin.
