L’ADN de Cristòfol Colom
(de Portocolom a Washington)
La presència de traces de sobrassada de porc negre en l’ADN de Cristòfol Colom va fer disparar les expectatives dels partidaris de l’origen felanitxer del Descobridor, però va resultar ser l’alegria del conill, ja que un tècnic del laboratori es va excusar al cap de pocs minuts i va confessar que n’havia berenat i que sense voler podia haver contaminat la mostra, però que allò no l’afectaria en absolut quant a informació genètica.
L’àvia catalana de Beethoven
(o qui sap si d’una mica més amunt)
Tota la premsa nacional es va fer ressò de l’article d’en Jordi Cos, publicat per l’Institut Nova Història, el qual sostenia que l’àvia paterna de Beethoven, Maria Josepa Polls, era catalana. Segons ell, el nom ja ho insinua, però és el cognom Polls, molt comú a la vila Vilassar de Dalt de l’època, qui ens ho confirma. Com si no n’hi hagués prou, afegia que dos destacats autors afirmaven que aquesta suposada àvia va emigrar al nord d’Europa el 1714 (no aclareix des d’on, però dona a entendre que des de la comarca del Maresme). L’expert en genealogia Theo Molberg, en canvi, sosté que l’àvia esmentada nomia Maria Josepha Ball i que va néixer en l’actual ciutat belga de Châtelet l’any 1713, segons una partida de baptisme que va localitzar fa uns anys en una parròquia de la contrada, que figura catalogada en la biblioteca de la Beethoven-Haus a Bonn; pel que fa al trasllat, sembla que només va ser de Châtelet a Bonn i l’any 1715 (aaymca.com). Si fos així, totes les elucubracions que fa l’articulista, relacionant l’Oda a l’alegria de Schiller i la Novena Simfonia de Beethoven amb el conflicte català, sonen a música celestial. Farem una cosa: nosaltres no discutirem la catalanitat de Beethoven i l’Institut deixarà de disputar-nos l’origen de Colom.
La restauració de l’empedrat de la Duana
Heu d’endevinar quina de les dues propostes és la més sostenible. Solució: la B, perquè es va imprimir amb paper reciclat.
Si qualcú es demana per què no poden utilitzar la mateixa tècnica constructiva que tan bon resultat va donar des del segle XIX fins que s’hi va posar a sobre una grua de gran tonatge, la resposta… cau pel seu propi pes.
Felanich
Davant la crida que va fer l’Ajuntament, un abnegat col·laborador va visitar les oficines d’una important empresa tecnològica americana amb el propòsit d’instar-los a escriure bé el nom del nostre poble, però encara no ha pogut localitzar el responsable ni el portal de sortida. Consegüentment, els mapes que utilitzen més de mil milions de persones en el món segueixen indicant Felanich, igual que la Wikipedia en espanyol, que si bé reconeix que oficialment i en català es diu Felanitx, manté Felanich com a veu d’entrada, perquè creu que és així com s’escriu en la llengua de l’imperi. Aquest error s’ha traslladat a les edicions francesa i britànica (però no a l’alemanya i a la italiana, entre les que jo he consultat) i a una multitud de llocs web privats i públics. Entre els darrers, trobam el Ministerio de Defensa, que en el curiós apartat Expedientes OVNI reprodueix el text de l’enciclopèdia digital a l’hora de descriure el nostre municipi. Per cert, no vaig veure el cas de l’albirament de l’amo en Joan de Son Suau –aquell d’un aparell com un microbús sense rodes–, així que vaig suposar que encara no està desclassificat.
Atès que la recerca per desacreditar les fonts utilitzades per la Wikipedia s’allarga molt i que diversos lectors d’aquest setmanari es mostraven convençuts de poder arreglar-ho en un tres i no res, seria bo que es posassin a disposició de l’Ajuntament per gestionar-ho personalment.
