Ai, les festes de Sant Agustí! Esperem que no es converteixin en una imprudència i una temeritat per part de l’Ajuntament! Un simple retoc al model de festes dient capacitat limitada podria no resultar suficient per evitar una onada local de contagis. Tot plegat presenta molts de dubtes, fruit de la poca reflexió per part del pacte de dretes.
Limitar l’afluència a actes culturals o a activitats que no són multitudinàries és relativament bo de fer. I si són de pagament, encara més. Limitar la capacitat a activitats, com és el cas d’una verbena, a les quals el propòsit és que hi acudeixi molta gent ja resulta més complicat, a més de contradictori. Si el promotor de les activitats és l’Administració pública pot causar desigualtat de drets entre la ciutadania, insignificant en el cas d’actes minoritaris, però a tenir en compte en el cas d’actes massius.
Es nota la falta de comunicació i de criteri dins l’equip de govern: Melanie Mesquida (PI) proposa activitats culturals de quilòmetre zero, és a dir, convidats de proximitat per no col·laborar amb el coronavirus. En canvi Pedro Acosta (PP) organitza unes festes com sempre però amb una petita adaptació. Pura inèrcia, pensar és molta feina. Sis concerts-verbena que pagarem entre tots i que només podran gaudir uns quants. El cost per capita serà el més alt de la història! Esperar que el batle posi ordre és somiar truites.
Per afegitó, la selecció d’actuacions incompleix el Reglament de normalització lingüística del propi Ajuntament, el qual obliga l’Ajuntament a promoure la llengua catalana en tots els àmbits. Enguany, la selecció d’artistes redueix a la mínima expressió la presència de la llengua catalana. Del PP d’en Casado ja es pot esperar la marginació del català, però del PI s’esperava certa resistència. En tot cas, bastava donar compliment a la normativa del propi Ajuntament.
Enguany, l’Ajuntament ha perdut l’oportunitat d’organitzar unes verbenes de proximitat, amb artistes locals. Hi ha una nova fornada molt interessant. Un model de festes allunyat dels anys normals que hauria complit amb el Reglament de normalització lingüística, hauria servit de promoció a la comunitat musical felanitxera, el cost hauria estat notablement menor i hauria posat més traves a l’expansió del coronavirus, ja que l’aforament limitat hauria estat més fàcil de gestionar.
