No. No m’he errat en el títol. L’imperialisme castellà està tan arrelat en aquesta terra nostra que fins i tot s’atreveix a modificar la toponímia oficial certificada pel temps i pels governs successius de la metròpoli des de segles enrere. Però el nom del poble no és res més que una anècdota, si ho comparam amb la degradació que afecta totes les Illes, avui convertides (tal volta amb l’excepció de Menorca) en un parc temàtic de sol, platja, oci nocturn i drogues, al servei, i per a major guany, d’una colla d’especuladors que no tenen altre objectiu que fer doblers. Exemples d’aquesta situació n’hi ha arreu, però em referiré al que tenc més a prop, a Felanitx, i d’una manera més concreta, a la ciutat que dona nom al municipi.
Felanitx ha tingut un moment d’eufòria; deien, no sé si de manera interessada, que tot anava vent en popa, que els estrangers estaven comprant al poble qualsevol casa que estigués a la venda. Però no fa gaires dies, una persona, de manera habitual ben informada, em comentava que els alemanys compraven cases perquè a pobles veïnats, com Santanyí, ja havien assolit uns preus només a l’abast de gent milionària en euros. Els especuladors que compraven cases barates, les restauraven i llavors les venien a preu de canari jove, havien tingut el seu moment d’èxit, però havia estat un miratge; ara ja tenien dificultats per vendre. Fins i tot els alemanys que havien comprat cases ara cercaven la manera de desfer-se’n tornant-les a vendre a altres alemanys, que no coneixien la realitat de la vila, és clar.
No sé si aquesta persona tenia raó al cent per cent, no som cap expert en el negoci immobiliari, però em sembla que no anava errada quan deia que molts dels potencials compradors feien anques enrere quan coneixien l’ambient de Felanitx (o Felanich, com ens anomenen ara, amb el vistiplau del govern municipal). Aquests compradors s’estimen més anar a viure als pobles del Pla que encara conserven el seu caràcter propi, com Porreres, Montuïri, Algaida, Sineu, Sencelles… o Ariany.
“la degradació que afecta totes les Illes, avui convertides en un parc temàtic de sol, platja, oci nocturn i drogues, al servei, i per a major guany, d’una colla d’especuladors que no tenen altre objectiu que fer doblers”
Ja fa anys, en aquestes mateixes planes, vaig escriure un article que vaig titular «Els pobles es moren perquè la gent que els habita no els estima.» Avui crec que podria utilitzar el mateix titular, carregant encara més les tintes funeràries. A hores d’ara, Felanitx (i he de recordar que estic parlant de la vila de Felanitx; hi ha altres nuclis, com Cas Concos, on la situació em sembla que és diferent) no existeix. És clar que la ciutat té més habitants que mai, però el poble felanitxer ha passat a fer part de la «Terra Inexistent» de la qual parlava l’amic Antoni Serra als seus articles i l’«esperit» del poble es troba en un estat agònic. Estic exagerant? No ho crec! En les caminades pel poble cada dia em costa més trobar-me amb gent que conec, a la qual pugui saludar amb un «bon dia» i em respongui amb un «bon dia». I mentrestant, les nostres autoritats es pensen que defensar la cultura i la consciència de poble suposa anar de foguerons i torrades, o organitzar espectacles de «ball en línia».
Solucions? N’hi ha, però no són fàcils, fa massa temps que algú amb poder va decidir que havíem de ser la ciutat dormitori del personal menys qualificat del parc temàtic, un personal que accepta viure aquí perquè no troba altre lloc on fer-ho, no perquè estimi el poble. Abans he dit que les solucions no són fàcils, sobretot si no hi ha gent decidida a cercar-les i unes autoritats sense gens d’interès més enllà de conservar la cadira i la paga.
Vet aquí una idea interessant, avui mateix he llegit al diari que uns emprenedors francesos i mallorquins intenten muntar una ruta comercial marítima, regular, en veler, entre la costa mallorquina i occitana, que podrà transportar, en un mitjà no contaminant, productes ecològics mallorquins al continent. Per ara, sembla que aquest veler ja ha iniciat els seus viatges fent un viatge des del port d’Alcúdia carregat de taronges mallorquines. Sé molt bé que aquesta iniciativa farà riure als taurons de l’economia balear i als especuladors que s’umplen les butxaques acaramullant «xaletarros» als paratges poc urbanitzats de les Illes (Binifarda, sense anar gaire lluny), però crec que si hi hagués moltes petites iniciatives com aquesta del veler tindríem un país més plaent, on la gent voldria viure per alguna cosa més que fer doblers.
