Hi ha una llei física, elemental, que ens diu que tot allò que està desequilibrat, tard o d’hora arriba a caure. Tanmateix, no és un principi mal d’entendre ni cal haver estudiat a la Cova de Salamanca per arribar-hi.
També és fàcil assumir que el món d’avui en dia està cada cop més desequilibrat. I no arrufeu el nas, vosaltres, optimistes de pa amb fonteta i desinformats, sé molt bé que en la història de la humanitat hi ha hagut èpoques en què, en algunes regions, els desequilibris han estat majors que els d’avui en dia. Bé ho podrien assegurar els aborígens americans, si en romanguessin després de l’arribada dels colons europeus, per exemple. Però mai tal desequilibri havia estat a escala global. Avui hi ha una partida, no gaire llarga, de personatges: banquers, traficants de droga, propietaris de grans negocis energètics, de les comunicacions, de l’esport, de les armes, dels medicaments, de les cadenes comercials… que, entre ells, acumulen més fortunes i propietats que tota la resta de la humanitat junta. Una humanitat que es rebenta fent feina perquè aquesta colla de privilegiats acumuli cada dia una quantitat indecent de doblers, perquè, al cap i a la fi, tot es resumeix a doblers. Ja ho va dir el polític, delinqüent, milionari, amnistiat per la justícia espanyola, Rodrigo Rato: «Es el mercado, amigo».
Exemples de la impunitat dels rics en podem trobar a balquena, basta posar-hi una mica d’atenció i fugir dels focus mediàtics, sempre al servei d’aquestes elits. Els bancs no s’amaguen a l’hora de vantar-se dels seus guanys multimilionaris. Les guerres que hi ha armades umplen les arques dels genocides, mercaders de la mort i de la destrucció. Amb les armes que els poderosos tenen emmagatzemades, es podria destruir la humanitat una mala fi de vegades, i amb el que han costat aquestes armes es podria haver erradicat la fam del planeta i la major part de les malalties.
Mentrestant, aquí a les nostres privilegiades i molt pròsperes Illes, una persona que es rebenta a fer feina, tot just arriba a poder pagar el lloguer d’un habitatge digne.
Això no rutlla bé, aquests superrics compten amb l’ajuda descarada dels polítics als quals ells mateixos posen al poder. Avui, encara es pot parlar de dretes i esquerres, però no en funció de les seves ideologies, més aviat per l’afecció que cada formació política posa en defensar els interessos dels poderosos, cosa que tots fan, amb molts de matisos, és clar. Aquests dies hem vist les protestes de la gent del camp, el conegut com a «tractorades».
“No arrufeu el nas, optimistes de pa amb fonteta i desinformats, sé molt bé que en la història de la humanitat hi ha hagut èpoques en què els desequilibris han estat majors que els d’avui en dia”
Les extremes dretes no han perdut l’ocasió i intentat capitalitzar unes protestes més que justificades. Algunes vegades amb la seva presència directa —què feia n’Abascal damunt un tractor, si no era populisme?—. Altres cops utilitzen aquesta mena de titelles anomenats influenciadors, uns personatges esperpèntics capaços de dir que si a Catalunya hi ha sequera és perquè no tenen places de toros. Aquesta frase és d’Isabel Díaz Ayuso, que sap que com més són les animalades que diu, més prop està de la Moncloa. També hem sentit a dir que els mals del camp venen de l’Agenda 2030, o d’uns suposats verins que ens tiren des de l’aire amb avions. El que no hem sentit a cap d’aquests apologistes d’extrema dreta clamant que els mals del camp venen dels propietaris de les cadenes alimentàries, capaços de multiplicar fins per vuit-cents els preus que paguen als agricultors pels seus productes. Fins i tot, quan els pagesos han anat amb els seus tractors a col·lapsar els centres de distribució de les grans cadenes, els agitadors d’extrema dreta s’han fet fonedissos i la policia ha actuat amb una violència inusitada, utilitzant gasos i pilotes de goma; ben diferent de quan els líders del neofranquisme van a fer-se les fotos i xuclar càmera.
Abans, quan he parlat dels responsables d’aquest desastre mundial, he anomenat els narcotraficants. Justament aquest cap de setmana hem tingut un exemple del poder d’aquesta gent i la impunitat amb la qual actuen. Ha estat a Barbate i hi ha dos guàrdies civils morts i un altre ha perdut un braç. De tot això em repugna el fet per ell mateix, però sobretot l’actitud de les dretes extremes que intenten treure’n profit. No he vist cap mitjà generalista que hagi emprat la paraula «terrorisme» com ho haurien fet si això hagués ocorregut a Euskadi o a Catalunya.
Per acabar, ho faré amb una frase del guia espiritual de tots els fatxes hispànics, José María Aznar: «En las próximas elecciones tendremos que elegir entre la monarquia constitucional o una confederación de repúblicas independientes ibéricas». Talment ho va amollar, tant de bo no fos una més de les mentides d’aquest nefast personatge.
