Cultura contra la dictadura

És molt possible que el títol d’aquest article faci arrufar les celles a qualcú. Sobretot a aquesta genteta que només mira el que fan els altres per veure si hi troba alguna pífia. Jo, d’errades, en faig moltes. Però som dels que pensen que de les errades se’n poden treure més ensenyances que dels encerts, dic “benaurats els que s’equivoquen, perquè ells en poden treure saviesa”.
El primer retret que poden fer al títol d’aquesta carta oberta és que aquí, a l’imperi borbònic, no hi ha cap dictadura, vivim en democràcia. Ben cert. El Govern de l’Estat és elegit per un sistema democràtic i parlamentari. Però el cap d’aquest estat és l’hereu de l’hereu d’un dictador, i no l’ha elegit ningú.
D’altra banda, no és aquesta la dictadura que avui m’ha fet agafar el llapis. No. Hi ha una dictadura més perillosa que la d’aquests Borbons que tenen Espanya com si fos una finca particular que els correspon per herència. Parl d’aquells que tallen el bacallà, aquells que des dels despatxos de les grans corporacions, o des de la llotja d’un estadi madrileny, ho manegen tot i fan anar l’oli allà on els convé. Parl de la dictadura capitalista (o econòmica, si ho voleu dir així) i de la dictadura mediàtica.
La dictadura capitalista està estesa arreu, no podem oblidar que a Washington mana més la Reserva Federal, que disposa de la impressora dels dollars, que l’eventual ocupant de la Casa Blanca. La dictadura mediàtica es troba molt arrelada a l’imperi casolà borbònic. Els mitjans generalistes —i els inefables programes d’entreteniment familiar— ens manipulen de tal manera que molta gent arriba a creure que una colla de tòtils, sense cap mèrit més enllà de sortir per la pantalla dient bajanades i fent el brètol, són referents a imitar.
No, no estic exagerant. Comparau el temps que la televisió autonòmica, la que pagam entre tots els balears, dedica a l’esport d’elit i comparau-lo amb el que dedica a la cultura. Cada dia, hem de veure els entrenaments de la colla de mercenaris del Real Mallorca, que més o menys sempre fan el mateix. Mentre s’oblida de manera sistemàtica allò que té a veure amb la música, la literatura, el teatre i les arts plàstiques (sempre que aquestes no siguin part d’una festa on hi assisteixen les autoritats per a sortir a les fotos). Cada dia, si volem, podem veure una gent que surt a pescar i s’ho passa de primera cada cop que treu un peix, o uns cuiners que tot el que fan ho troben fantàstic, magnífic, espectacular… però és gairebé impossible saber el que fan els nostres escriptors o els nostres músics, que en tenim de molt bons.
Els assessors dels polítics, uns enamorats dels seus genitals, que no solen donar la cara quasi mai, argumenten que la cultura, entesa com a coneixement i reconeixement personal, no serveix per a res. Tot, diuen, és a internet, per tant, no cal ni publicar res, mentre no parlem de les obres dels seus amics, és clar. I d’ençà que s’ha imposat la intel·ligència artificial, qualsevol persona que vulgui aprendre o millorar el seu bagatge intel·lectual, és un betzol de set soletes. Això que tot és a internet és mentida, però esbrinar-ho punt per punt serià massa llarg per avui, ja hi haurà una ocasió més endavant. Avui comentaré només el fet que l’aprenentatge intel·lectual, o la simple lectura, és per a la ment el mateix que l’exercici físic per al cos. Us imaginau que es posàs de moda dir que no cal caminar o córrer perquè tenim cotxes, patinets, motos, bicicletes i tota mena de vehicles i, fins i tot, aviat tendrem mitjans de transport autònoms capaços d’autoconduir-se? Qui digués tal bajanada seria tractat de boig natural. Però ja tenim experts que parlen de canviar els plans d’estudis perquè no cal acumular coneixements quan disposam de mitjans que ens poden resoldre qualsevol dubte en qüestió de segons. I, sobretot, consideren la lectura, si no és de llibres de ficció, com una pèrdua absurda de temps. Per a mi hem entrat en la darrera i definitiva fase d’idiotització de la societat.
Avui només m’ha llegut plantejar el problema, però de la solució, que per a mi existeix, en parlarem en una pròxima ocasió.
Apa! Salut per a la bona gent, a reveure!