Si hom no conegués el tarannà d’en Miquel Riera, expert en embullar la troca, em creuria que la seva senectut el va fer afegir a la copia de la crònica del Setmanari, el meu nom que no hi figurava. No m’ho crec ni poc ni gens, és cert i segur que el va escriure ben conscient i amb la intenció d’atorgar-me el mèrit de l’aval del violí. El que sí que crec que és conseqüència de la seva senectut és el fet de demanar disculpes. No tenc record que mai ho hagi fet.
Pel que fa al fet que jo l’impliqui en la desaparició del paraigüer, torna ser el seu tarannà que actua sense senectut perquè, ningú que llegís la meva carta, va entendre tal cosa.
En relació a l’admirador incondicional (fan) Jaume Rosselló, escriu coses molt fortes, com que en Fraga Iribarne, va ser ’una bona persona’. Li recoman que repassi un poc la història d’aquest senyor i podrà comprovar que va ser el responsable, entre moltes més atrocitats, de la massacre de Vitòria del mes de març de 1976, cinc morts i 150 ferits de bala en fer desallotjar una església plena de treballadors. A aquestes coses no les fan les bones persones.
I per acabar, si el fan no ho recorda, he de dir-li que Felanitx és dels pocs llocs del món que encara segueix hieràtica la Creu de “los Caídos”, i això ho hem d’agrair al seu admirat Miquel Riera • Bartomeu Obrador
