Ben cert, presidenta, així no us guanyareu el meu vot quan em tornin a convocar a les urnes. No us votaré, i no us valdrà l’argument que votar-vos és l’única manera de frenar l’avanç de l’extrema dreta. La gota que feu vessar el tassó de la meva paciència vers el servilisme que mostrau davant els poders fàctics d’aquest país fou la baixada de… dignitat?, que féreu a Eivissa quan un seguidor de l’equip d’Ibiza us va escridassar exigint que parlàssiu «en español», vós, com a fidel servidora de l’imperi, baratàreu tot d’una de llengua. He llegit, i ho compartesc, que això va ser també un acte de violència masclista, i em vaig sentir ofès quan algú que ha vingut a guanyar-se aquí les sopes i a colonitzar-nos encara més, però que ben segur no ens estima, us obligà per la força (dels crits) a baratar una llengua que aquí és oficial.
Tal volta em diríeu que això només fou una anècdota, i heu dit que les llengües no han de ser motiu de confrontació. Sí. Com he escrit abans, això d’Eivissa (o Ibiza) només fou la gota que vessà el tassó, però el tassó ha vessat perquè ja era ple. Record que a l’inici de la pandèmia, vós vau sortir pels mitjans dient que d’aquesta experiència en sortiríem reforçats. Per a mi, ara som més febles que abans, i ja érem els més febles, gairebé d’Europa, per això la crisi econòmica ens està afectant més que als altres. Ja sé que no fareu cas del que jo dic; normal, com a bona servidora de l’imperi, heu de creure abans un empresari turístic que un opinador de Felanitx. Però això serà la vostra mort política.
Què us pensau? Què els espanyols us votaran perquè us heu avingut a baixar-vos… les conviccions, davant un gambirot espanyolista i suposadament masclista? No, no ho faran. Com tampoc no us heu de creure que els empresaris del turisme, dels cotxes de lloguer o de l’oci nocturn, us votaran per moltes estores que poseu als seus peus i euros dins les seves butxaques. No. Els espanyols voten en espanyol, i per molt que els faceu «la pilota» no us votaran, perquè el seu vot està compromès fa estona amb aquells que en la meva infància, ja llunyana, em feien aprendre consignes com «Por el imperio hacia Dios!» (jo això, ho he vist escrit a la pissarra i ho he hagut de copiar sota l’amenaça de càstigs apocalíptics). Aquests, no us votaran mai. Això, amb els anys que portau dedicada a la política, ja ho hauríeu de saber, com també hauríeu de saber que sou la presidenta d’una comunitat amb llengua pròpia, una llengua que tots els ciutadans tenim el dret a utilitzar, un dret que en el vostre cas es converteix en obligació, car com a presidenta no podeu actuar com a delegada del govern de l’imperi, estau obligada a defensar la cultura de la comunitat que presidiu, i les llengües no es moren pels atacs dels externs, es moren quan aquells que les estimen deixen d’utilitzar-les.
Bé, i què més he de dir que no sapigueu? És clar que coneixeu els mals d’aquest país, però estau tan fermada a Madrid que no fareu res que pugui incomodar els colonialistes. Jo, com he dit abans, poca cosa puc fer, només tenc un vot, però no me’l demaneu, mai no serà «en español». Però així mateix us faré un recordatori: quan un partit d’esquerres ha arribat al poder i ha desviat la seva política per guanyar vots de la dreta, sempre ha fracassat: els «seus», decebuts, l’han abandonat, i els «altres», tanmateix, sempre voten per la dreta.
Bé, ara, per higiene mental, canviaré de registre. A la carta anterior parlava dels problemes de Felanitx, cosa que no m’agrada gaire, car els problemes locals es veuen de massa prop i ens falta perspectiva. Però aquesta setmana ha sorgit un tema que no puc deixar passar: els solars de darrere s’Arenal dels Homes, a Portocolom. Aquestes darreres setmanes hem sabut que els felanitxers haurem de pagar a una família de botiflers anomenada España (no és un acudit) una bona quantitat de milions d’euros per uns solars de la urbanització de sa Punta. He seguit aquest assumpte per les informacions aparegudes a aquest setmanari i per les explicacions del batle a la plenària (he de reconèixer que aquestes no les vaig entendre, la fèrtil oratòria del batle supera la meva capacitat de comprensió), i només n’he tret en net que quan un assumpte pren la via judicial el podem donar per perdut. Sé que els culpables no pagaran, pagarem nosaltres, però almenys, si recordam les errades, tal volta ens estalviarem travelar de bell nou amb la mateixa pedra.
