-No em trec la responsabilitat “percentual”, deia, però algú (Déu) en té molta més. Tot ho disposa en mesura comptada i ponderada. “Sempre que vols pots desplegar la teva força. Qui podria resistir el poder del teu braç? El món sencer al teu davant és com el pes menut que tot just desnivella la balança, com la gota de rosada que cau a terra a trenc d’alba. Però justament perquè ho pots tot, tens misericòrdia de tothom i apartes la mirada dels pecats dels homes, perquè puguin penedir-se. És que estimes tot el que existeix i no et repugna res del que has creat, ja que no has fet res sense estimar-ho. Què podria subsistir si tu no ho volguessis? Què es podria mantenir si no ho haguessis cridat a l’existència? Tractes amb gran mirament totes les coses, perquè totes són teves, Senyor que estimes la vida” (Sv 11, 21-26). Em commou la mirada de Déu lluminosa (“a la llum de la teva mirada”) que il·lumina la vida per trescar-hi sense fer-m’hi mal i m’il·lumina per conèixer els llocs obscurs i perillosos, i alhora aparta la seva mirada perquè no quedi enlluernat ni condemnat i pugui així penedir-me. Aquest Déu que es gira i ens dona l’esquena o que es tapa els ulls, com fèiem de petits –deixant retxilleres entre els dits– mentre els altres companys de joc s’amagaven, aquest és un Déu humaníssim, l’únic que pot ser vertader.
-Qui (Déu) et crea i et sosté i t’elegeix deu participar, en “part proporcional” (no sé quina) amb el creat, el sostingut i l’elegit. Molt més, si diuen que el producte està tarat d’origen. També m’ajuda a pensar-ho el déu que es revela com un pastor que perd l’ovella o la dona que perd la moneda, aquesta no té cames per anar-se’n pel seu compte. És la dona-Déu que la perd. S’autoculpabilitza. Però també la cerca i cerca fins que la troba. Quin alleujament de part meva i quin goig per a tots dos. Al·leluia!
-Per navegar a l’illa de la felicitat (Eutopia) brindam els rems de l’humor i, si cal, del sarcasme, que fa més lleugera la travessia dins les aigües espesses i brutes de l’actualitat. Fer via (de pressa) i tapant ensems les vies d’aigua. Tot un repte per a les poques mans que tenim.
