La sordesa de Beethoven

Fa molt temps que es considera que tant la sordesa de Beethoven com la mala salut que va conduir a la seva mort van poder deure’s al saturnisme. És així com es coneix a la intoxicació per plom, que seria present en el vi de mala qualitat que solia beure.
Un grup de científics ho ha confirmat a partir dels flocs de cabells que es conserven del geni. Ara, a més, s’ha tret a la llum que també va ingerir regularment quantitats d’arsènic i mercuri. Es creu que l’origen principal de totes aquestes substàncies va poder ser el vi. Beethoven disposava d’una pensió anual, per la qual es va convertir en el primer compositor musical independent. No necessitava servir cap aristòcrata per sobreviure. No obstant això, no era precisament ric i tampoc donava massa importància a la qualitat de certs plaers, per la qual cosa solia consumir vi adulterat, molt més barat que el que es bevia en els salons de l’alta societat. Aquesta beguda s’adulterava amb petites quantitats dels elements esmentats. Petites quantitats que potser no haurien estat nocives per a algú amb un consum ocasional, però aquest no era el cas del músic. La sordesa de Beethoven va ser la seva primera condemna, però la mala salut en general el va turmentar fins a la fi dels seus dies.
Beethoven va començar a quedar-se sord damunt l’any 1800, quan tenia trenta anys. No va ser una cosa sobtada, sinó més aviat gradual. El seu humor es va veure clarament ressentit en veure que perdia el sentit de l’oïda i cada vegada que ofegava les seves penes en vi avivava el foc de la seva desgràcia. El saturnisme és una intoxicació causada per plom, que normalment no mostra símptomes al principi. Amb el temps, sobretot si el consum de la substància es manté, comencen a aparèixer signes com a irritabilitat, molèsties estomacals, nàusees, pèrdua auditiva, fatiga, anèmia i dany renal entre altres.
Els cabells creixen alimentats pels nutrients que arriben als fol·licles pilosos a través de la sang. Però a vegades no es tracta de nutrients beneficiosos. El consum de qualsevol substància també es revela en analitzar els cabells. Precisament, per això és un bon indicador del consum de drogues. Per aquest motiu, molts científics han volgut buscar les causes de la sordesa de Beethoven analitzant els seus cabells. Aquestes anàlisis els van portar a concloure que en els últims mesos de la seva vida havia sofert una intoxicació aguda per plom, que possiblement va ser la que li va costar la vida. Es va poder comprovar que es va produir un pic en els nivells de plom cent onze dies abans de la defunció de Beethoven, coincidint amb la data en la qual el seu metge el va tractar per una pneumònia.
El doctor va decidir subministrar-li sals expectorants a base de plom, molt utilitzades en aquella època per tractar malalties similars. Simultàniament, el pacient va patir una hidropesia (una acumulació de líquid en el ventre), que va obligar a drenar-lo a través de la realització de quatre perforacions en la zona afectada. Una vegada retirat el fluid, el metge va segellar els orificis amb un sabó de plom, també molt usat pels metges del segle XIX. Tot va poder agreujar-se perquè Beethoven patia una cirrosi hepàtica que el seu metge desconeixia. Tenim plom pertot arreu. A més, com s’ha dit, es va trobar una quantitat considerable d’arsènic i mercuri. Les sospites, de nou, donen suport a la hipòtesi del vi adulterat. Era comú afegir al vi aigualit acetat de plom, que li donava un sabor dolç, però també altres substàncies, com aquests elements.
Aquell vi dolent va truncar l’obra d’un dels majors genis musicals que ha donat el món. Encara que només un geni com ell hauria estat capaç de donar-li la volta a la dissort i treure profit d’ella. Afortunadament, la seva genialitat era tanta que es va créixer davant l’adversitat i va ser capaç de compondre algunes de les seves melodies més belles sumit en el silenci. Com ell mateix va assegurar que volia fer, va ser capaç “d’agafar al destí pel coll i doblegar-lo”. Potser, aquelles simfonies i altres tantes composicions, com els seus quartets de corda o les seves sonates, escrites en el silenci no haurien estat les mateixes amb les pertorbacions del so. Perquè al cap de Beethoven no hi havia renou. Només hi havia música.