Viatjar ajuda a tenir salut

Anar de viatge amb un grup de catorze persones és una de les coses més divertides que pots fer quan creus que l’avorriment t’aclapara. Aquest estiu s’ha fet pesat; i això que la calor ens ha deixat respirar la majoria dels dies. Però l’enyorança i un sentiment de no saber cap a on tirar, han fet que els dies es facin llargs i repetitius, avorrits a més no poder. La solució: un viatge a Port Aventura amb set al·lots i set adults. Diversió assegurada.
Vàrem partir dijous dematí, a les 5.00 h de la matinada agafàvem el cotxe cap a l’aeroport amb els nervis de trobar-nos amb la Dana que s’havia instal·lat damunt el cel de les Illes i la por que l’avió no pogués sortir. Vàrem ser afortunats i només hi va haver trenta minuts de retard. Ens vàrem trobar a l’aeroport amb cara de son, però il·lusionats per començar la ruta cap a Port Aventura. Dins l’avió, vàrem fer una becadeta curta per agafar forces. En arribar,  vàrem berenar un poc per recuperar energia. I el camí amb bus fins a Port Aventura va ser de dues horetes i ens serví per situar-nos. Un cop arribats a l’hotel, sense ni tan sols tenir habitacions assignades perquè era massa prest i no les tenien a punt, vàrem dirigir-nos cap al parc d’atraccions. És enorme, molt gros, immens. Partirem a caminar amunt i avall, ara cap a la Mediterrània, ara cap a la Xina, cap a la Polinèsia i al Far West i ara aquí i ara allà.
Els al·lots anaven com a boigs decidint a quines atraccions havien de pujar primer, quines eren les més emocionants, quines les més altes i temeràries o mirant on hi havia menys cues. I els grans, ens dividíem per acompanyar els quatre nins grans o les tres nines més petites. I a estones la divisió entre els grans era els que volien pujar a tot i les grans que patíem per si acabàvem pujant a una atracció que ens fes passar més pena que glòria. Jo no he estat mai una persona valenta, sempre que he anat a un parc d’atraccions he pensat que hauria de pagar com a molt la meitat del que costa l’entrada, perquè no aprofit gens aquestes muntanyes russes enormes, altes i plenes de corbes.  A més, et fan anar amb el cor a mil i tens la sensació d’estar a punt de patir un infart i que això serà la darrera cosa que facis a la vida.
El segon dia, vàrem haver d’aixecar-nos prest i aprofitar el caríssim fast pass per no haver de fer cues. I el disgust de saber que per pujar al Dragon Khan, malgrat haver pagat un dineral, el fast pass no ens servia. El tercer dia, l’objectiu va ser repetir a les atraccions que més ens havien agradat, triant bé on fer cua. El quart dia ja arrossegàvem els peus i només frisàvem de ser a casa, tot i saber que la gran diversió s’acabava; però el cansament era massa gros per continuar amb aquest ritme. Ha estat un viatge molt divertit. Les atraccions de Port Aventura són molt diverses i pots triar el grau d’emoció que vulguis. Hi ha atraccions d’aigua que et deixen xopa de dalt a baix, talment com si sortissis d’una piscina. I com que el migdia la calor es feia ben present, ens hi vàrem tirar tots quatre vegades seguides. Va ser un dels moments més divertits del viatge, els catorze junts dins la mateixa barca, cantant la famosa cançó Noltros teníem un mul, rient, aplaudint, fent xou, com si no hi hagués un demà, i la gent que feia cua mirant-nos astorats i aplaudint les nostres ganes de passar-nos-ho bé. Això sí que va ser un xut d’adrenalina i emoció!
Quan hi ha un grup tan gros passant quatre dies junts, és important riure i dur-se bé. Els nervis s’han de deixar a dalt de l’avió i anar relaxat. Les ganes de riure i de divertir-se són el més important. En el nostre grup, com en tots els grups, hi havia el que se sabia totes les cançons que sonaven, el que sempre tenia un acudit a punt, el que posava seny, el que s’empegueïa pel trull que fèiem, el valent, la poruga…
Quatre dies a Port Aventura es fan llargs pel cansament, per la calor, perquè no t’atures més que per dinar i sopar, perquè les hores de dormir són curtes i perquè hi ha molta adrenalina. Però la companyia ha estat fabulosa, insuperable! Aquest viatge ha fet que l’avorriment que havia omplert els tediosos dies de calor, ara semblin llunyans, com si haguéssim agafat l’aire que ens feia falta per poder continuar gaudint de la vida, com si haguéssim recuperat un poquet de la salut perduda.
Que passeu un bon final d’estiu! Salut i alegries per a tothom.