Dilluns passat vaig veure la plenària de l’Ajuntament on la senyora Vidal es queixava del lamentable estat de la plaça de toros. La resposta de la senyora Soler va ser molt agressiva cap a la senyora Vidal de Vox, fent-li a aquesta el retret que és ella qui ocupa un càrrec i que si no li agrada pot fer un canvi a cop de talonari en aquest sentit. Això em va fer entrar en una crisi existencial profunda. Sabeu del pacte PP i Vox? Sí, d’aquell que els objectius eren deixar el català a l’alçada d’una sabata, els bous que no faltassin, urbanitzar i llevar imposts? Hi va haver cap punt on parlàs de protegir el patrimoni, de millorar els serveis públics com la sanitat i els serveis socials o d’apostar per un ensenyament de qualitat? No! I ara això ens esquitxa i al poble que ens ocupa la senyora Soler hi haurà de “torejar”. I, sabeu que us dic? Que al primer que es queixi per les xarxes del col·lapse de tots els serveis públics: sanitat, educació i serveis socials, els enviaria a anar en fila índia a resar davant ca la senyora Vidal. Es va quedar curta senyora Soler, el trist és que va ignorar fer el mateix retret als del seu partit. ● Sa repadrina
