Sèrie Sebastian Bergman

S’han acabat les novel·les policíaques. Fins al juny del 2025 no en tornaré a llegir cap. Aquest gènere novel·lesc m’encanta, però el llegesc durant els mesos d’estiu, quan els dies són llargs i puc estar dues hores seguides llegint sense pensar en les feines que tenc pendents. Durant el curs, continuu llegint, però m’he avesat a fer aquest repartiment de temes no sé per quin motiu. A l’estiu, policíaques i altres coses. A l’hivern, altres coses. Aquestes altres coses poden anar des d’un llibre sobre els càtars, del qual aviat us parlaré, a una novel·la costumista o una història completament contemporània acabada d’editar. 
Aquest estiu he acabat els vuit llibres de la sèrie Sebastian Bergman, dels autors suecs Michael Hjorth i Hans Rosenfeldt. En Sebastian és un psicòleg a qui a vegades enviaries a porgar fum i d’altres li agafaries la mà per reconfortar-lo. Té la virtut de dir la veritat i el defecte de no usar filtres, i a més a més, fa evidents els defectes dels altres en moments en què no fa cap falta deixar-los en evidència. També és capaç de dir la barbaritat més grossa només pel plaer de veure com s’enrabia el seu interlocutor. No és que tengui una anomalia o un trastorn de personalitat, és que de vegades és així de malnat. En Sebastian, que és psicòleg, coneix la teoria psicològica per avançar quan tens un trauma, de girar full, però és incapaç d’aplicar-se-la a ell mateix i, per això, els que l’envolten sovint se n’allunyen com si tengués la pesta. Ell és especialista en ments criminals, col·labora amb la policia, amb un grup d’investigació criminal de Suècia perquè ell és el millor a l’hora de dibuixar el perfil dels assassins en sèries a qui la policia ha de perseguir. Les seves aportacions a les investigacions sempre acaben indicant un camí a seguir i ajuden a la resolució del cas. Però moltes vegades, la seva mala fama, la seva supèrbia, la capacitat d’anar pel món conquerint dones com si aconseguís xapes, fa que les situacions es compliquin i arribin a punts extrems dels quals sembla que no hi haurà manera de sortir-ne victoriós.
La primera novel·la es titula Secrets imperfectes. Aquí coneixem el psicòleg criminalista i els policies amb qui investigarà l’assassinat brutal d’un jove de setze anys. Aviat t’adones que en Bergman té una ment brillant, però que malauradament no sempre decideix fer-ne un bon ús. A poc a poc, a les següents novel·les descobreixes més coses sobre el passat d’aquest personatge i intentes entendre el seu comportament. Els policies investigadors són sempre els mateixos al llarg de tota la saga i, cap al final, se n’introdueix algun de nou. Per tant, els llibres s’han de llegir per ordre perquè així pots seguir la història de cada personatge. Les investigacions són interessants i emocionants, molt ben travades, però el que enganxa de veres és l’evolució de les relacions entre els diversos protagonistes. Quan vaig acabar de llegir el sèptim llibre, vaig córrer a comprar l’octau que justament s’havia publicat aquest estiu; si hagués hagut d’esperar un any per llegir-lo crec que hauria romput la norma de llegir novel·les policíaques només a l’estiu! 
Si us agraden les històries llargues, les investigacions, els embulls entre personatges i les sorpreses, llegiu la sèrie de Sebastian Bergman, que la gaudireu de valent!