La norma de la biblioteca de la UOC és simple i clara: demorar-se a tornar un títol suposa la suspensió temporal del servei, un dia natural per cada llibre i per cada dia de retard. En cas de perdre un llibre, no retornar-lo o deteriorar-lo, aquest s’ha de restituir.
És per això que quan hom s’assabenta que un llibre, o qualsevol altra cosa, torna a estar en les mans i el lloc pertinents (les del seu propietari, el seu cuidador o el seu depositari), queda molt més a pler.
He treballat a dues biblioteques públiques i sé el que comporta la irresponsabilitat d’esparsos usuaris a l’hora de retornar els llibres. Hi he pogut llegir les excuses que donaven, com la d’haver-se aixecat per anar a l’excusat i, en tornar-ne, haver desaparegut el llibre de damunt la taula.
Em va impactar especialment, en els meus anys d’estudiant, l’anunci sentit per part del professor Joan Veny de la desaparició d’una obra única —només de consulta— de la biblioteca central de la UB.
Vaig llegir amb fruïció en aquest setmanari, per una banda, que s’ha inaugurat la nova biblioteca de Portocolom, en una casa cedida al nostre Ajuntament per Ports IB, i, per altra, en un anunci de la Fundació Felanitx per a la Música, que el preuat violí fet pel lutier Antoni Fiol està en dipòsit al Conservatori de Felanitx. Tant de bo el paraigüer de l’Hospici, que no deu haver-se fos, pogués retornar al seu lloc i, posats a demanar, que alguns dels llibres, que personalment he prestat, retornassin també a les meves mans • Jaume Rosselló Gelabert
