A la rondalla “En Tià des Forn d’en Mata-Ronyes” surt una dona —la dona d’un gegant— que entre altres feines de la casa, agrana la carrera —espai de carrer que correspon a l’amplària de l’enfront d’una casa. Gairebé, ja hem oblidat veure’n cap –ni home ni dona—, és un fet de cada vegada més poc freqüent. Però… és necessari que tornin aquells temps, de fa cinquanta anys, en què als dematins i horabaixes se sortia a “agranar sa carrera”, cosa que avui seria més fàcil?
Mantenir la ciutat neta —i la ciutat són tots i cada un dels seus carrers i places—, és obligació ineludible de les autoritats locals.
Divendres passat, vaig fer una aturada a una ciutat manxega i, passejant pels seus carrers, em va envestir una flaire molt agradable, com la del suavitzant de la rentadora.
Arribat a la plaça major, en vaig treure l’entrellat. En primer lloc, els caminers de la brigada de neteja passaven una màquina agranadora; tot seguit, passava una altra màquina que esquitxava i impregnava el terra de perfum i, per finir la tasca, un operari amb una màquina de fer vent, acabava d’escampar l’aigua, tot eixugant els bassiots.
Al nostre terme, amb les màquines estrenades per la brigada, es duen a terme importants tasques de neteja, sobretot a les places i carrers millors. Es desatenen, emperò, sovint els carrers adjacents als espais principals.
Com que un entorn net té molts bons efectes sobre la nostra salut, anim que la gent torni a sortir al carrer a pegar una agranada a la seva vorera i, si es presenta l’ocasió, a arrancar les males herbes. Ben segur que la neteja ens farà més bones persones!
Setmanari Felanitx © 2021