Quan partíem de viatge
amb l’escola o l’institut,
il·lusió i joventut
eren el nostre equipatge.
Teníem per companatge
el seny de l’edat. Normal,
era el viatge vital
per la nostra adolescència
amb vespres d’independència
i despertar cultural.
Quin pare paga les festes,
essent a mitjan pandèmia,
a joves sense acadèmia
que ara ens venen amb protestes?
Són les actituds aquestes,
de pares mal educats,
de què estam massa cansats.
Ja sou persones grandetes
per anar fent potadetes
com quatre nins mal criats.
