Des del meu raconet de l’estimada Marina m’agrada repassar com passa el temps i veure com van evolucionant les coses al nostre poble, com les distintes associacions, patronats i altres institucions creades per ajudar a desenvolupar els distints aspectes socials i crear el que a vegades ens omplim la boca exagerant i es queda en molt poc; “fer poble”, es diu sovint. I ho tenc ben present, que totes aquestes institucions es crearen per servir el poble, no per servir-se del poble.
En aquest primer escrit, començaré repassant l’Associació de Veïns, una associació que fa un temps estava en estat de coma i que fa devers sis anys va reviure com l’au Fènix. Va ressorgir de les cendres aparentment amb unes ganes fora mida, i pareixia que alguna gent tenia unes ganes ben fortes d’entrar a la junta, i tots ells pareixia que tenien unes ganes molt fortes de fer moltíssima feina pel poble, deien, a la vegada que es posicionaven per fer de capitosts.
Quan vaig veure que un grapat de persones determinades tenien tantes ganes de feina vaig quedar gratament sorprès, i en veure que quatre o cinc persones d’aquestes sortien tan disparades, vaig quedar gratament sorprès. La resta de la junta s’havia implicat i hi havia entrat una mica o un molt, empesos per gent que volia equilibrar-la i evitar que tots no fossin del mateix pèl. Ah!, i que no me quedi sense dir: en una classe d’elecció feta a mode de tertúlia de bar i per aclamació a mà alçada, en què tots els assistents eren considerats socis de l’associació.
Els que pensaven que l’elecció no s’havia de fer d’aquella manera, veient que hi havia aquells tres o quatre cappares amb tantes ganes de fer feina, cregueren que s’havia d’aprofitar aquell moment, enviaren saliva i callaren.
Fins aquí tot fora flors i violes. Un parell de pamboliades, pagant una aportació per a l’associació, diverses ajudes de l’Ajuntament, i amb aquests ingressos amenitzaren un parell de vengudes del patge dels Reis i quatre coverbos més.
De cultura, ja ho veis, el que hem fet: sopars… Xerrades o col·loquis amb personal interessant cap ni un, ni tan sols cap pel·lícula per als més petits, ni titelles ni res. Tot quedà en una interessant xerrada d’en Tomeu Català.
I feta un poc la història dels darrers anys d’aquesta associació, jo, que he anat observant el camí que ha fet i perquè tenia molta il·lusió que seguís, en un moment determinat volia que hi entràs una persona que pens que hauria aportat molt a la associació; no l’hi volgueren, segurament perquè era d’un altre pèl.
I així ha succeït, l’associació ha anat perdent empenta! Al meu parer, hi havia mal repartiment de tasques, a les reunions no hi eren tots quasi mai, sempre hi anaven els mateixos, això sí, a la feina uns i per repartir els honors uns altres.
Ha anat passat el temps, fora reunions permanents, ni assemblees generals, ni extractes de comptes ni res, i això que com molts sabeu és obligatòria una assemblea general anual i l’aprovació de l’estat de comptes, com a mínim.
Pens que sense rancúnia i amigablement s’ha de mirar de treure de l’UCI aquesta associació, ja que podria esser de gran ajuda per a la vida col·lectiva del poble. També crec que s’haurien de reactivar les altres associacions del nostre poble que per una causa o altra estan una mica o molt adormides. Totes elles s’han administrar amb transparència i s’han de tractar democràticament, sense que siguin propietat de cap persona ni grupet concret; són molt bàsiques i han de ser revitalitzadores per a tot el col·lectiu de s’Horta, poble que tots estimam molt (o no) i n’hem de poder estar orgullosos.
Aquest espai està obert per si algú em vol corregir, rectificar o aportar noves idees.
Us esperam amb les mans esteses, mai amb els punys tancats.
Facem una Marina oberta i activa, des del Castell fins al Penyalar.
