S’acaba el 2021. No m’agrada gaire fer balanç de l’any que acaba perquè moltes vegades veig que els objectius que m’havia proposat van acabar al fons d’un calaix al cap de 4 dies d’haver encetat un any nou. Per tant, jo vaig fent camí cada dia i quan s’acosta el mes de desembre ja no em propòs objectius, només em propòs poder trobar temps per relaxar-me durant les vacances i carregar-me d’energia per tornar a arrancar amb força.
Avui, però, he fet una cosa que no sol fer mai. Avui, quan he obert l’ordinador, he cercat l’escrit que vaig escriure fa tot just un any per a aquestes mateixes pàgines. Vaig escriure una carta als reis demanant desitjos per al 2021. I la veritat és que crec que els Reis d’Orient me n’han concedit ben pocs, per no dir cap. Ara en faré un repàs:
“Usaré la tècnica del martellet: la repetició dels desitjos fins a no poder més, amb la intenció que l’avorriment de qui els escolta acabi essent tan gros que decideixi concedir-los”
Primer desig: un repartiment de la vacuna contra la covid massiu. Això ha passat només als països desenvolupats. A molts països africans i asiàtics la vacuna ha tengut una presència anecdòtica. Per tant, la majoria dels desitjos relacionats amb la superació de la pandèmia no s’han pogut complir: reunir tota la família, eliminar les mascaretes, fer abraçades sense por, recuperar la vida social, tornar a viatjar tranquils… Són desitjos pendents. Afortunadament, el desig de recuperar les classes presencials als instituts ha estat concedit des de principi de curs. Això ens fa la vida molt més fàcil i alegra a tots, sobretot als adolescents!
Segon desig: el compromís del Govern balear amb la llengua catalana. Demanava que el Govern defensàs la nostra llengua i en fes bandera per tal de concedir-li de nou el prestigi que li pertoca i que ha anat perdent durant els darrers anys. El Govern no ha fet absolutament res i la situació del català ha anat empitjorant dia a dia, fins al punt que ja hi ha un anunci que ens confirma que el català està en vies d’extinció, per si algú no se n’havia adonat. I el Govern balear continua sense moure un dit per la nostra llengua.
Tercer desig: eliminar les violències masclistes de la nostra vida. Això desgraciadament tampoc ha passat, ja que cada dos per tres sentim notícies sobre víctimes d’aquesta violència.
Usaré la tècnica del martellet: la repetició dels desitjos fins a no poder més, amb la intenció que l’avorriment de qui els escolta acabi essent tan gros que decideixi concedir-los per evitar sentir-los més. Quan era adolescent aquesta tècnica funcionava; així vaig aconseguir les meves primeres Dr. Martens. Au idò, els meus desitjos repetits:
1. Que la vacuna sigui per a tota la humanitat. Em pareix fantàstic posar terceres dosis, però encara em pareixeria millor posar les primeres a la població de països com Etiòpia, Tanzània, Níger…
2. Que el català sobrevisqui i recuperi la salut. Que pugui ser una llengua xerrada amb normalitat en tots els àmbits, que ningú menysprei la nostra llengua, perquè quan rebutgen el català rebutgen els parlants del català. Que el Govern vegi que la llengua és la primera mostra de la identitat d’un poble i l’única que serveix per explicar-ho tot. I que actuï amb ganes i força per evitar-ne el menyspreu i la desaparició.
3. Que els masclistes acabin dins un forat ple de llot i fems. Que les dones cisgènere, les dones transgènere, totes les dones de tots els tipus puguin viure lliures i tranquil·les.
Entre tots potser podem aconseguir fer realitat qualque desig. I potser, si tenim seny, si som responsables, si anam alerta, el 2022 podrem celebrar Nadal amb totes les persones que estimam assegudes a la mateixa taula. Us desitj un molt feliç 2022 ple de salut i alegries!
