La setmana passada el senyor R. demanà adjutori perquè a ell i a una partida d’escriptors de cartes anònimes els havia pegat un maldeventrer per no saber la raó per la qual ara a la vila tenim fills predilectes i no fills il·lustres.
Per tal d’aclarir-li aquesta inquietud, vaig acudir al catàleg dels molts de llibres d’en Ramon Rosselló i Vaquer, l’historiador que més informació escrita ha recollit des del segle XIII fins avui. I, evidentment, ha publicat un llibre sobre aquest tema (dues edicions) i a la darrera edició del llibre intitulat Els Fills Il·lustres i Medalles de la Ciutat de Felanitx vaig trobar, a la pàgina 69, que a la sessió plenària de dia 3 de juny de 1993 es va aprovar el nou Reglament d’honors i distincions, i curiosament a l’acta d’aquest sessió es pot llegir, entre altres coses, que:
“…Sotmès l’assumpte a debat, intervé en primer lloc el Sr. Miquel Riera, el qual, en representació del seu grup, pren la paraula per manifestar que ja en distintes ocasions ha dit que la denominació comunament acceptada és la de fill il·lustre i no la de fill predilecte, conforme s’insisteix una vegada i una altra en el projecte del Reglament…”
És ben curiós que ja fa vint-i-vuit anys que, el que fou regidor del Partido Socialista, Obrero i (sobretot) Español, duia la mateixa dèria que el senyor R. i l’estol d’anònims comunicants: aquest desassossec, quasi mania, provocada pel qualificatiu de predilectes als prohoms felanitxers.
El senyor R. hauria d’haver consultat els llibres d’en Ramon Rosselló i no únicament els dels vells historiadors locals Bordoy i Xamena, ell que escriu la seva història personal li convendria acudir més sovint i sobretot a l’historiador Rosselló, si no és que li tengui mania i la seva ignorància sigui malèvola.
També el senyor R. hauria pogut consultar el senyor Miquel Riera, que va molt pel setmanari, ell, que va participar a la plenària que va aprovar el nou Reglament, l’hi hauria pogut fer d’aclaridor, atès que comparteixen el mateix maldecap, el del punyetero adjectiu.
Esper haver-li aclarit el perquè, d’ençà de l’any 1993, tots han estat fills predilectes (Barceló, Batle, Bauçà, Colom, Quetglas…).
De res ● Tomeu Xamarrí
