El ca de Baudelaire, la televisió i la política

“—Preciós ca meu, el meu bon canet, estimat quissó meu, acosta’t i vine a respirar un excel·lent perfum comprat al millor perfumer de la ciutat. I el ca, bellugant la coa, que és, crec jo, en aquests pobres éssers, el signe corresponent de riure o de somriure, s’acosta i posa curiosament el seu nas humit...