Curs nou, any nou

Cada primer de setembre comença un any nou. El primer de gener és una data simbòlica. Per a mi, l’any comença quan s’acaben les vacances d’estiu, el dia que poses el peu a l’institut i comences a planificar els deu mesos de feina, de rutina, de quotidianitat, d’estabilitat. Al setembre hem de planificar uns horaris amb la intenció de fer-nos la vida més fàcil. Quadrar les hores de repàs, de classes d’anglès, dels entrenaments de futbol, del gimnàs, temps per fer deures, per corregir, per preparar coses en general… Planificar els menús diaris amb antelació per tenir una dieta sana, per poder fer la compra un cop per setmana, per tenir sempre qualque cosa amb què omplir el pap. I hem d’aconseguir tenir un poc de temps lliure, per deixar un poquet d’espai a la improvisació, a l’avorriment, a les noves propostes. Aquests dies són per organitzar-nos, per mirar de tenir una rutina que durarà tot el curs i intentar que no sigui gaire feixuga, que no es faci avorrida, que sempre hi puguem afegir un poc de sal i pebre bo perquè sigui més bona d’enviar. I a poc a poc anar agafant el ritme, que amb la calor que fa ens costa de seguir.
Enguany farà desset anys que faig classes a l’IES Porto Cristo. La major part de l’alumnat que tendré encara no havia nascut quan jo ja hi feia les primeres classes. La distància generacional cada cop és més gran. En desset anys poden passar moltes coses. De fet, n’han passat moltes. L’alumnat ha canviat molt. Abans hi havia una bona colla d’alumnes catalanoparlants. Ara, són una minoria. I, a més a més, pocs tenen consciència lingüística. El català es perd entre els joves. Hem fet mil coses per evitar-ho: programes diversos de dinamització, de conscienciació, models lingüístics, programa d’acollida lingüística per als nouvinguts, lectura de textos diversos sobre la importància de la diversitat lingüística, cançons modernes en català, recomanacions de pel·lícules, sèries, dibuixos en català… Però res, el català desapareix de mica en mica. I els alumnes no ho veuen com una cosa greu. Quan mor una llengua mor un poble, una identitat, una manera de veure el món. Els és igual.
I ara, què feim? Idò continuar fent de guardians i promotors de la nostra llengua, perquè és la nostra identitat. Amb paciència (que s’acaba massa sovint), amb il·lusió (la treim del fons del pou), amb coratge (malauradament no en venen). I a continuar així, a veure si un dia, un alumne/a s’adona que el català no és només una assignatura obligatòria. Tenim uns dies per posar en comú les noves estratègies, les noves activitats, per desenvolupar curolles i agafar coratge amb la finalitat d’aconseguir engrescar els alumnes i fer-los veure que xerrar en català no és cosa de pagesos ni de gent de poble. Que sí, que hi ha pagesos i que hi ha gent de poble que xerra català. Però que també hi ha gent amb feines com les de metge, advocat, esportista d’elit, dissenyador, director de cinema, actor, cantants, rics que no fan feina o en fan poca… que xerren català sense avergonyir-se’n, i a més, se’n senten orgullosos. No amolleu, continuau usant el català i, si us volen entendre, ho faran. I si no, idò bon vent i barca nova.
Per a aquest curs 2024-2025 només deman que a nivell personal sigui un hivern més bo de dur que l’anterior. Que adormir-me no em costi. Que aixecar-me el dematí no sigui una lluita. I, professionalment, voldria aconseguir fer veure que no m’afecten les impertinències dels alumnes. Que pugui dur pintada una rialla a la cara tot el curs. Que els nervis no em traeixin ni es notin. Que les ganes de fugir corrent siguin més febles que les ganes de continuar lluitant. Que no pensi cap pic “no hi ha res a fer”. Que em continuï trobant companys meravellosos cada dia. Que tengui un parell d’alumnes a qui els agradi molt llegir. Que les famílies dels alumnes vegin que els seus fills tenen, com tothom, virtuts i defectes. Que també vegin que el professorat també té virtuts. Que el dia a dia no sigui pesat ni angoixant. Que tenguem tots un bon any i que les rialles siguin més nombroses que les llàgrimes.
Bon inici de curs a tothom!