A la sessió plenària de dia 13 de maig, va sortir a rotlo el tema de la creu dels «caídos», conseqüència d’una pregunta d’un regidor de l’oposició que demanava si en compliment de la Llei de memòria i reconeixement democràtics, l’Ajuntament procediria a retirar la maleïda creu. Precisament, la batlessa cinc dies abans havia reivindicat el deure de l’Ajuntament de recuperar la memòria democràtica durant l’acte de col·locació de la Pedra per la Memòria de s’Esparter. Cinc dies després d’omplir-se la boca de memòria democràtica, ja no se’n recordava i va contestar que no tocarien la creu perquè, va dir, entre altres inexactituds: aquesta creu no és municipal.
Aquesta afirmació és del tot errònia, atès que: dia 6 de juny de 1939, l’Ajuntament va aprovar:
“Con el fin de que la construcción y emplazamiento de la Cruz que en memoria de los Caídos por Dios y por la Patria ha de erigirse en las inmediaciones de la fachada principal de la Iglesia Parroquial sea reflejo del sentir de este vecindario, se acordó abrir una suscripción popular, para sufragar los gastos que ocasione la referida construcción, como también los de la placa expresiva del último Parte de Guerra que se colocará en la fachada de la Casa Consistorial”.
Dia 27 d’agost de 1939 es va inaugurar la creu que fou pagada per l’Ajuntament tal com es constata a l’acord de dia 2 de desembre de 1939 que diu:
Gastos de la construcción de la cruz de los Caídos y placa del último Parte Oficial de Guerra.
Ingresos realizados: 11.297,68 pesetas
Gastos satisfechos: 10.924,70
Diferencia ingresada en la Casa Hospicio Hospital: 372,98
Segueixen les llistes de «donatius» següents:
Relación de los donativos recibidos en el Ayuntamiento para la construcción de la Cruz de los Caídos y placa del Último Parte Oficial de Guerra.
Lista de los vecinos de la localidad que se les interesó un donativo para sufragar los gastos que ocasionarà la creación de la Cruz de los Caídos y la placa del Último Parte de Guerra.
Lista de los donativos realizados por los Maestros Nacionales de este término municipal, para sufragar los gastos de erección de la Cruz de los Caídos y placa del Último Parte de Guerra.
Relación de los Sres. que componen el Ayuntamiento juntamente con los Técnicos Funcionarios Administrativos y Subalternos a los efectos de la recaudación de donativos entre los mismos para sufragar los gastos de la Cruz de los Caídos.»
Els «donativos» varen anar entre 1.000 pessetes i 10 cèntims.
Però les evidències que la creu dels «caídos» és de l’Ajuntament també es constaten en els acords i referències a aquest monument feixista que consten a les actes de després de la mort del promotor d’aquestes obres construïdes amb «donatius» fets amb una pistola als polsos.
Plenària de dia 2 d’agost de 1993:
«CALS formula un prec consistent que la Brigada Municipal desmunti la creu del “Caídos” i la duguin al museu Mn. Cosme Bauçà, si la volen, i així per les festes de Sant Agustí ja tendríem aquesta ferida curada.»
El prec no va tenir gens de recorregut.
Plenària de dia 4 d’abril de 1994:
«CALS demana al batle A. Grimalt: “Ordenareu a la Brigada Municipal que retiri la creu ’de los caídos’, darrer vestigi de la Guerra Civil espanyola, o l’hem de capolar nosaltres?”
Contesta del Sr. Grimalt: “El primer que s’ha d’aclarir és de qui és. No obstant això, el Sr. Rector, en cas que sigui de l’Església, li ha manifestat que no hi té cap inconvenient”.»
Plenària de 3 de febrer de 1997:
«El Sr. Cerdà demana si a la remodelació de l’escalinata (de l’Església) s’hi inclou la supressió de la creu dels “caídos”.
El batle Sr. Riera contesta que no té res a veure amb l’escalinata i rectifica el que ha dit el Sr, Cerdà, en el sentit que la creu referenciada ja no és dels “caídos”, sinó que és en memòria de totes les persones que han mort a totes les guerres.»
Evidentment, el mes de febrer de 1997 el batle Riera ja havia fet posar la placa curativa a la creu dels «caídos», la qual cosa desmenteix també el que va dir la batlessa Soler a la darrera plenària, quan va afirmar que va ser el batle Xamena que havia fet l’operació de maquillatge. Maquillatge que també reivindicà la senyora Soler com a màgic per reconvertir un monument feixista en un monument cristià.
Si l’Ajuntament de Felanitx va construir la creu, la va pagar, la va maquillar i encara culeja i es fan el boig amb ella, de qui és aquesta creu, senyora Soler?
Nota: la informació de les plenàries i la fotografia són extretes del tom IV de la Història de Felanitx de Ramon Rosselló; el pagament i els recaptes de l’impost revolucionari per fer la creu, de l’arxiu de la fundació Mn. Cosme Bauçà i de les actes de les plenàries de després de la mort del dictador.
