Ahir va tenir lloc l’acte de recordança i memòria a Rafel Estades Adrover, s’Esparter, mort vilment pels feixistes després del cop d’estat de 1936.
L’acte va consistir en la col·locació d’una pedra de la memòria (una Stolpsersteine –com són conegudes internacionalment) en un dels laterals de la Sala. Cal recordar que Estades va ser regidor (tinent de batle) durant la República.
Hi assistiren familiars; entre aquests, el seus nets i renets, regidors de l’Ajuntament, membres del Govern balear, de l’Associació de Memòria de Mallorca i una representació del PSOE illenc.
Abans de la col·locació de la pedra, hi va haver parlaments, tot recordant i enaltint la figura d’Estades i les penúries que va haver de passar —ell i la seva família— fins que el varen detenir i matar, i la família també durant molts anys més.
Presidien l’acte la pedra de la memòria i les flors (clavells blancs per a l’ofrena floral), a més d’una fotografia de Rafel Estades.
Començà el torn de parlaments el seu renet, el periodista Gabi Rodas; seguí la presidenta de l’Associació de Memòria de Mallorca, Maria Antònia Oliver, i la batlessa de Felanitx, Catalina Soler.
La reneta d’Estades, Lorena Oliver, va llegir la seva biografia. A continuació es va col·locar la llamborda i es va fer l’ofrena floral.
El cas
Molt s’ha escrit del cas de s’Esparter: articles a diaris, a blogs d’internet i a llibres com el Cercle de Felanitx, de Miquel Barceló, o el recentment publicat per Aina Adrover, Felanitx de l’entuasiasme a la por.
Rafel Estades va ser una víctima més de la repressió franquista que va saccejar Mallorca en els primers anys de la Guerra Civil. Però, com escrivia el seu renet, Gabi Rodas, al Diario de Mallorca fa uns mesos, “no va ser una víctima qualsevol. El de s’Esparter va ser el crim més sàdic i despietat d’aquell episodi, el més negre del segle XX en aquesta illa oblidadisa, i els seus assassins mai varen ser castigats. Se’ls va amnistiar però sempre seran recordats, perquè la desmemòria té escletxes, i per elles es colen les rates, les bitxes extremistes”.
Segueix relatant que: “Rafel Estades, s’Esparter, malnom que va rebre per l’ofici dels seus pares i que ell estendria com a comerciant i exportador d’albercocs, ametles i garroves, va néixer a Felanitx el 1889. Regidor d’Esquerra Republicana, va ser tinent de batle amb Pere Oliver i Domenge. El 1934, l’1 de juliol, l’odi va augmentar cap a la seva figura. Aquell dia es va inaugurar el monument a Crist Rei, a Sant Salvador, i alguns dels cotxes que varen acudir a l’acte, entre ells el del bisbe Miralles, varen foradar les rodes, havent de pujar a peu. Uns joves havien col·locat uns claus a mig camí de la carretera del santuari, pres pels falangistes. Qui s’havia atrevit a una malifeta com aquesta? Sense proves, de tot d’una va sortir el nom de s’Esparter. La Guàrdia Civil el va detenir però no el va poder retenir, perquè va tenir coartada. Maleïda sigui la memòria venjativa… El juliol del 36, s’Esparter va decidir no fugir de Mallorca, com sí que va fer Oliver, que va arribar fins a Barcelona via Menorca. S’Esparter pensava que mai no li farien res i va decidir amagar-se un temps a ca sa seva filla, Maria. Per què havia de témer algú innocent? La simulació no va ser un exercici senzill, les sospites pesaven sobre casa seva i, segons explica Miquel Barceló al seu llibre, va ser sor Francisca la que, «si no la primera, sí la que amb més captinença i astúcia va observar que, justament, al corral de veïnat, de ca s’Esparter, a la roba estesa hi havia alguna vegada peces d’home que no hi havien de ser». Sor Francisca va comunicar on era s’Esparter a la superiora de les monges de la Caritat, i aquestes a les noves autoritats. «El dia 3 de gener [de 1937], a les 11 de migdia, varen trobar s’Esparter dedins es llit de sa filla», ens recorda la glossa.
En registrar la casa del carrer des Call, els falangistes es varen trobar un Esparter «més prim, amb cabells llargs i barba de mesos». Un cop detingut va ser fermat a un dels arcs de la Sala, per ser insultat i humiliat. Sobre ell va caure tot l’odi acumulat aquell 1 de juliol del 34, quan els claus de Crist Rei. Camí a Palma, on s’Esparter havia de ser afusellat, els falangistes que el portaven amb cotxe es varen aturar a l’alçada de Porreres per clavar-li tatxes a la cara, al cap i al cos. «D’una butxaca s’havia tret una grapadeta de tatxes i se l’havia posada dins la boca. També havia tret un martell que duia agafat al cinturó de cuir, just per sobre la camisa. Amb la punta de la llengua va treure cap a fora una tatxa que li va quedar entre els claus amb una mica de salivera. La va agafar amb els dits de la mà esquerra, li va tancar la coroneta, a s’Esparter, i la hi va clavar, secament, sense fer cap renou, com si l’os fos tou». En arribar al cementeri de Palma, encara viu, el varen rematar. Al suposat ideòleg d’aquell martiri, Francisco Milta Antich, nascut el 1908 a Felanitx, veí de s’Esparter, mai el varen perseguir. Va morir tranquil, el 1983. Miquel Barceló es refereix a ell en el seu llibre com s’Arpellot, es Cavallot…
