Adeu 2020

L’any 2020 se n’ha anat
a dins la tomba del temps
i un testament ha deixat
ben ple i també molt intens.
Ens ha deixat massa traus
que ens han fet molta ferida,
també ens ha deixat la falç
segadora de la vida.
Al ric deixa la riquesa,
també el color dels diners,
i al pobre la pobresa
i la falta de papers.
Dona fam a qui ja en té
dins una barca anegada
i la set a aquell que ve
amb l’ànima desfermada.
Ens deixa les visions
de gent amb la mà alçada
i noves generacions
vestits amb la creu gammada.
També ens esvaeix un dubte
de la nostra monarquia,
que ens demostra cada dia
que sempre ha estat corrupta.
Ens regala un polítics
que, quan el poble no alena,
mentre passa moments crítics,
sempre li donen l’esquena.
És l’any de la mala sort
i per molts un any ferest,
ja que n’hi ha que a la mort
l’han trobada massa prest.
El darrer, una malaltia
que ningú se l’esperava
i pertot on passava
la misèria deixaria.
L’únic extraordinari
que el 2020 deixarà
i mai ens ha de faltar:
EL PERSONAL SANITARI.