Aquesta setmana passada es va celebrar el nostre tradicional Campus de Bàsquet. A part de la data especial, ja són 30 anys de campus, volem esmentar i tenir molt en compte el rècord també històric en participació. Un total de 135 inscrits, als quals podem sumar els 25 entrenadors que hi ha hagut. Si ho sumam, 160 persones que han gaudit d’aquest campus!
Recordem que aquest esdeveniment l’organitza el Club Joan Capó, amb la majoria d’entrenadors del club, però també amb la presència d’algun convidat i entrenadors i entrenadores de fora.
Podem dir ben alt que fou un èxit rotund. En totes les coses que engloba i treballam. Aquests aspectes, els podríem dividir en 3 apartats: experiència viscuda, convivència amb els companys i entrenadors i millora del bàsquet. Tots tres d’igual importància per a nosaltres.
L’experiència viscuda és inoblidable. Així ho hem sentit de part dels nins. Hi ha moments per a tot: esforç, riure, suar, diversió, acudits, karaoke… i moltes cistelles!
Ja que xerram de cistelles, hem de dir que enguany també hem fet rècord de cistelles de mig camp! Ells, els infants, ja saben que si les aconseguim tenim premi especial. I enguany n’hem obtingut fins a cinc, així que cada dia vàrem tenir premi.
La primera a assolir-ho, i així aprofitam per presentar-la, fou na Maria España. Cada any tenim visites de jugadors o jugadores professionals, i enguany fou ella. Na Maria fa més de deu anys que juga a primera i a segona divisió del bàsquet espanyol. Ha estat internacional, i enguany fou la màxima anotadora nacional de la primera divisió. Ella és de Palma, i de petita jugava al CIDE. Va ser molt simpàtica i amable amb nosaltres. Els nins i nines varen poder dialogar amb ella i fer-se moltes fotos! Moltes gràcies, Maria, i bona sort!
Continuant amb les visites, enguany ens tornà a visitar el que fou el primer director tècnic del campus: Josep Maria Margall de nou amb nosaltres! Pels entrenadors pareixia que no havia passat el temps. La mateixa energia, les mateixes ganes i, com sempre, el bon sentit de l’humor que té. Tots els entrenadors i entrenadores de Felanitx hem après d’ell amb el pas dels seus vint campus que va dirigir. Només tenim paraules d’agraïment absolut, un orgull per a nosaltres tenir-lo aquí. Molts dels nins i nines no el coneixien, els anys passen, però ràpidament s’adonaren que es tractava d’una persona especial i que en sap molt. El vàrem gaudir al màxim, ja l’hem convocat per celebrar els 40 anys!
Xerrant de la convivència, quasi basta dir que fins i tot vàrem quedar a “dormir” tots plegats un vespre al poliesportiu. Increïblement, al matí ens va despertar el cant d’un… o dos galls! Volem donar les gràcies al tio Goiet i al tio Villa que ens varen venir a torrar aquell dijous a vespre. També, cada dia un gran dinar de germanor, en què tots menjam plegats per agafar forces per a l’horabaixa. Volem destacar, també, la gran gimcana, en la qual els més grans cuiden dels petits i en què mesclam categories, mesclam nins i nines, una setmana plena de valors sans.
Com a darrera coseta a esmentar sobre la convivència, és meravellós veure com es crea aquest clima familiar tan ràpid, sentir que tots formam part del mateix grup. I, per exemple, veim com els grans aplaudeixen i fan festa als petits quan fan cistelles… O quasi cistelles!
La part específica de bàsquet és al matí, quan treballam més aquest aspecte. Ens repartim objectius a treballar entre el grup d’entrenadors, i els desenvolupam durant els 5 dies. Arribam a aconseguir millores tècniques i tàctiques. Els horabaixes els destinam a concursos i tornejos. Entre aquests, de forma individual, tenim: tirs lliures, two-ball i circuit d’habilitats. De forma conjunta tenim: els 3×3 per categories i la Gran Gimcana de Bàsquet Mundial!
També hem de destacar l’All Star Game!, en què els nins i nines juguen contra els entrenadors i entrenadores. Tot un espectacle! Al més pur estil NBA! Música, mamballetes i crits contínuament!
Finalment, el divendres férem una petita demostració per a les famílies. Amb les graderies ben plenes, i enguany amb una fresqueta agradable!
Com que som tants, la vàrem dividir en dues tongades. La primera pels més petits, i la segona pels més grans. Una vegada acabats els mini entrenaments, fou el torn del Gran Ball de fi de campus. Un altre espectacle en què petits, mitjans, grans i entrenadors ballam junts fent un bon show! Va sortir una monada!
Per finalitzar, vàrem fer l’entrega de diplomes i premis dels diferents concursos i tornejos.
Només ens queda donar les gràcies a tothom. Primerament, als nins i nines que el formen. Com vàrem dir, moltes cares que repeteixen, i moltes de noves. Des del primer dia intentam que tant els nous com els que repeteixen se sentin com a casa.
Gràcies a tots els entrenadors i entrenadores. Molts es demanen vacances per poder fer la setmana. I molts demanen directament per venir i ajudar, això és molt d’agrair. Sense vosaltres no seria possible. Som més de vint-i-cinc entrenadors i entrenadores! Gràcies per la dedicació i esforç!
A les famílies, gràcies per la confiança, teniu uns nins i nines meravellosos, i això és gràcies a vosaltres!
Gràcies també a tot el personal del poliesportiu per facilitar la nostra tasca, i a l’Ajuntament de Felanitx per deixar-nos les instal·lacions i preocupar-se per nosaltres.
Gràcies, i que tengueu un bon final d’estiu tots i totes!
Un, dos, tres… Campus!
