Durant els darrers anys, s’ha demostrat que la ludificació és un recurs molt útil per a aprendre. Si ens centram en l’aprenentatge de la llengua, el Paraulògic, el joc de formació de paraules més de moda als Països Catalans, n’és l’exemple perfecte. N’Aina Maria Vicens Monserrat (Felanitx, 1975), tercera classificada a la darrera lliga del joc, ens parla avui de la competició i dels avantatges que té la pràctica.
Va ser l’ensenyança que us va dur a conèixer el Paraulògic?
No, fa un poc més de tres anys vaig rebre un enllaç a l’aplicació per part d’alguns amics i grups de WhatsApp que la varen compartir els mateixos dies.
Per a aquells que no el coneixen, podríeu explicar en què consisteix?
El joc és molt senzill: cada dia hi ha un rusc amb sis o set lletres diferents, una de les quals és obligatòria. I has de formar totes les paraules possibles en català amb aquelles lletres, que poden estar repetides dins la paraula. Com més llarga és la paraula, més punts dona. Hem de mencionar els “tutis”, que són paraules que contenen totes les lletres del rusc, i donen punts extra.
El 2023 ja vàreu aconseguir un bon lloc a la classificació. Com i quan va arrencar la vostra pràctica?
Des del moment que el vaig conèixer, he jugat pràcticament cada dia. Però no penseu que estic tot el dia enganxada fent paraules. Jo jug cinc minutets al matí, i alguns dies ja no hi torn a jugar fins a l’endemà. Però si trob que he fet poques paraules, després de dinar, seguesc una estona més.
El passat cap de setmana vàreu aconseguir el tercer lloc! Com ho vàreu fer?
Jo mateixa encara no ho sé. No m’ho esperava gens, perquè coneixia mitja dotzena de jugadors i sabia que alguns tenien més potencial que jo. Però es veu que vaig estar inspirada el dia de la final. Val a dir que el tipus de proves de la final s’adapten al meu estil de joc ràpid, perquè cada prova dura entre un i quatre minuts, i és com jug jo cada dia. Segur que hi havia participants amb més vocabulari, però necessiten més temps, i això els juga en contra.
Quines proves varen ser les més difícils?
Les proves de les semifinals i de la final tenen certes restriccions respecte al Paraulògic diari; per exemple, ha de començar amb a, o ser monosíl·labs, o només tenir la lletra e… A mi les proves on hi ha una sola paraula que s’ajusta a una definició/enigma em solen costar més, però aquesta vegada en vaig resoldre un parell. I la que em va costar molt, però no perquè m’anàs malament, sinó per la pressió del moment, que va fer que em posàs molt nerviosa, va ser la darrera. En aquells moments, anava segona a la classificació, i ens jugàvem el podi. Fins i tot, hi havia gent que m’animava a remuntar i acabar primera, tot i que era molt difícil. Finalment, el que anava tercer a la penúltima prova ens va avançar i va acabar guanyant. Però igualment, estic molt contenta per la tercera posició.
Hi havia molts de participants?
Hi havia setanta finalistes provinents d’arreu dels Països Catalans: Andorra, Catalunya Nord, les Illes Balears, el País Valencià, el Principat i l’Alguer. El nombre de finalistes depèn de la població de cada territori. Concretament de les Balears, ens vàrem classificar deu persones a la semifinal, que s’havia disputat el mes de novembre a Palma.
Hi havia gent més jove o més gran?
Jo diria que hi ha poca gent jove. Tots trobam sorprenent que el segon classificat d’enguany, i guanyador de la primera edició, Antoni Rúbies, tengui desset anys. Una altra dada per esmentar és que hi havia dues terceres parts d’homes i una tercera part de dones.
Quins són els trucs per millorar? És qüestió de rapidesa, creativitat…
He de dir que a l’edició anterior vaig tenir problemes de connectivitat durant la prova i vaig acabar vint-i-cinquena, per tant, no sabré mai com hauria anat. No tenc cap truc especial, només la constància. Al principi que jugava, compartia paraules amb alguns amics i també quan ja no sabia més paraules, recorria al diccionari per poder trobar-les totes, però ara ja no ho faig perquè requeria massa temps. No fa falta saber el diccionari per jugar-hi. La rapidesa, com ja he comentat, sí que és un factor clau per competir a la lliga.
Heu après moltes paraules noves durant aquests darrers anys?
Algunes, sobretot els monosíl·labs o també mots composts, que surten molts dies quan hi ha aquelles lletres, aquestes ja les poses automàticament. També fa una mica de ràbia que paraules que deim amb normalitat (i no són barbarismes) no estiguin admeses al diccionari, i després hi hagi el nom de les lletres de l’alfabet hebreu, per posar un exemple. Així i tot, jo som matemàtica, no som filòloga, per tant, els seus motius hi deu haver perquè sigui així.
Com d’important és el Paraulògic per a la dinamització de la nostra llengua?
Crec que és una bona eina, perquè una llengua sigui viva ha d’abastar tots els camps, i en això el Paraulògic ha inclòs la part de les noves tecnologies i els jocs en català. A més, la trobada a la final, permet el contacte i conèixer gent d’altres llocs dels Països Catalans i sentir que tots compartim la mateixa llengua. Enguany he conegut la representant de l’Alguer i vaig tenir l’ocasió de poder xerrar amb ella una estona, concretament vàrem comentar que les Constitucions dels distints països reconeixen les llengües minoritàries, però que això no és suficient, ni de bon tros, per garantir-ne un ús ple. I a l’Alguer la situació encara és molt pitjor que a les Balears, però podria ser que aquí estiguéssim així en un temps no molt llunyà, si no la defensam i protegim. Per tant, és clau usar-la sempre en tots els àmbits i amb tothom.
L’heu utilitzat mai com eina per a l’ensenyança?
No, perquè jo som professora de Matemàtiques, per tant, és mal d’encaixar a les meves classes. Sí que tenc constància que a l’IES Felanitx fan un joc del Paraulògic des de la Comissió Lingüística.
De quines maneres pot contribuir a millorar acadèmicament o socialment?
És una manera d’activar el cervell i la memòria i d’aprendre vocabulari i a escriure correctament les paraules. I socialment, pel que he esmentat abans, tot i que el joc és un solitari, entre els jugadors sempre comentes coses i fas comunitat. He trobat gent aquests dies que després de felicitar-me, em confessen que també hi juguen cada dia.
Animaríeu a la gent jove a participar-hi?
I tant! Als joves i als no tan joves, a tothom. El joc és senzill, però una estoneta curta cada dia va molt bé per tot el que ja he explicat.
Teniu altres hobbies o entreteniments, a part d’aquest?
Nedar, viatjar, llegir… Però relacionat amb les lletres, jug al Club d’Scrabble de Manacor, que actualment és el club d’Scrabble amb més jugadors actius en català. Podem dir que el Paraulògic i l’Scrabble es retroalimenten. És una activitat molt engrescadora, ja que hi ha trobades cada quinze dies, i quedes amb els teus rivals per fer una partida, i a la vegada passes una bona estona amb altra gent i no és només jugar amb el mòbil. També des d’aquí anim a qui tengui ganes de jugar-hi que s’apunti.
