Fa poc, el País Valencià va viure una catàstrofe natural que ens deixà a tots consternats. Consternats, en part, perquè sabem què és patir els mals d’un desastre com aquest. I és que l’únic positiu que es pot treure d’una situació així són les mostres altruistes de suport de la gent, ja sigui en forma de missatges, béns materials o serveis. Un dels nostres bombers, en Joan Bennàsar Martorell (Felanitx, 1980), s’ha unit als equips de suport presents a la comunitat aquestes darreres setmanes. Avui reflexionam amb ell sobre això.
Com heu viscut els dies passats al País Valencià?
Varen ser dies molt intensos tant físicament com mentalment, perquè t’adones de com de malament ho ha passat aquesta gent, que el que menys ha perdut ha estat el seu cotxe. A les plantes baixes s’hi varen posar 1,60 metres d’aigua i a llocs més de dos metres d’alçada. El paisatge era dantesc, com si hi hagués hagut una guerra. La gent estava trista, però agraïda de l’ajuda que els hi oferíem i a la vegada donant gràcies d’estar viva.
Hi havia molta gent als carrers?
Sí. A part de les dotacions i els mitjans del mateix País Valencià, hi havia corporacions de tot Espanya, des de bombers de moltes províncies, policies, militars, sanitaris, UME… També hi havia persones que venien pel seu propi compte amb les seves màquines (tractors, camions, pales, minis, telescòpiques…). Llavors, també hi havia molts de voluntaris que venien de l’altra part de la ciutat que no estava afectada per les inundacions i d’altres que venien d’altres parts del país, venien carregats amb poals, raspalls, pales de mà i amb productes per fer net les cases.
S’han vist mostres de solidaritat?
Era impressionant la quantitat de gent disposada a ajudar altruistament. La gent d’allà ens donava les gràcies i ens convidaven a cafè, els nins ens feien dibuixos de gratitud.
Vàreu partir molts de professionals de les Balears?
Vàrem anar a València amb el segon destacament que hi enviaren la Direcció General d’Emergències. El formàvem entre vuitanta i noranta professionals de les Balears, entre ells bombers de Mallorca, bombers de Palma, bombers de Menorca, bombers d’Eivissa i Formentera, brigades d’IBANAT, agents de Medi Ambient, personal del 061, d’Emergències i Protecció Civil. Tots amb els seus vehicles i dotacions corresponents. Formàvem un bon comboi.
I de Mallorca, éreu molts?
Form part dels Bombers del Consell de Mallorca i vàrem partir uns vint membres entre Bombers, Caporals i Comandaments, amb tres vehicles pesants i quatre de lleugers (Toyotas). A aquest destacament vaig coincidir amb un company de colla i també felanitxer, en Joan Nicolau (agent de Medi Ambient).
Ho vàreu fer per pròpia voluntat o seguint instruccions?
Per voluntat pròpia. De seguida que vaig veure les notícies vaig tenir la intenció d’anar a col·laborar, i quan el nostre servei ens va donar l’oportunitat d’anar-hi no m’ho vaig pensar dos cops. Hi han anat tres destacaments i, malgrat tot, hi va haver companys que no varen ser seleccionats i hi han anat pel seu propi compte.
Sembla que hi ha pobles on encara hi ha molta feina a fer. És així?
No sé als altres pobles, però allà on érem hi havia molta feina a fer per poder restablir la normalitat. Nosaltres ens vàrem moure sobretot per Sedaví, Benetússer i Alfafar. Malgrat que hi havia molta gent ajudant, hi ha molta feina a fer: buidar buits d’ascensors, fer les plantes baixes netes amb aigua a pressió —ja que es veu la rima a la paret d’on va arribar l’alçada de l’aigua—, buidar soterranis de cotxes i fang i fer net els carrers. Pensa que després de treure els cotxes dels soterranis se’ls han d’emportar a un altre lloc on els acaramullen l’un damunt l’altre.
Què és el que us va impactar més?
Una cosa preocupant era la quantitat de fang que havia anat al clavegueram i els embussos que allò provoca. Em va cridar l’atenció que es passejava un cotxe amb un altaveu advertint que no es tiràs el fang que es netejava del carrer i de les portasses al clavegueram, ja que repartien saques grosses per posar-lo dins.
Quan passen coses així, un, egoistament, sempre es planteja si li pot passar el mateix a casa. Podria passar això mai al municipi de Felanitx?
Fent un poc de memòria, l’any 1989 ja patírem les conseqüències d’una torrentada a Felanitx, on malauradament tres persones perderen la vida al torrent de Cas Corso de Portocolom. Ja més recentment, el 2018 la torrentada es concentrà sobretot a la zona de Sant Llorenç, on la tragèdia es tornà a fer palesa i hi moriren tretze persones.
Es pot comparar, idò, amb el que va passar fa anys a Sant Llorenç?
Sí, a ambdós casos varen caure molts de litres per metre quadrat amb molt poc temps. També que la zona més afectada va ser on menys hi va ploure. La diferència de la DANA de València és que la superfície afectada és molt superior a la torrentada de Sant Llorenç, cosa que incrementa les pèrdues humanes i econòmiques.
Podria tornar a passar aquí?
És possible, després de veure que a València tampoc era la primera vegada que passava.
Si passés, creis que hi estaríem preparats?
Pens que mai s’està preparat per uns efectes climatològics d’aquesta magnitud. Quan plou aquesta quantitat de litres per metre quadrat en tan poc temps, és probable que qualcú rebi. De totes maneres, al poble de Felanitx l’any 1989 hi va haver pèrdues, però on radica el principal problema és a les zones inundables i als torrents, ja que, en definitiva, és on acaba parant l’aigua de la pluja. No es pot anar contra la natura. Hauríem d’anar amb la natura, ser conscients i actuar amb consideració i deixar els llits dels torrents lliures d’obstacles i que puguin fer la seva funció.
Teniu un protocol clar d’actuacions quan passen aquests desastres naturals?
Hi ha el que es diu INUNBAL, que és un Pla Especial de Protecció Civil davant Risc d’inundacions de la comunitat autònoma de les Illes Balears. Aquest Pla inclou temes relacionats amb la coordinació entre organismes, anàlisis de riscos, prevenció, sistemes d’alerta, cartografia, mapes de perillositat i de risc, tipologia de les inundacions i els seus fenòmens associats. Nosaltres com a bombers feim el que podem i sempre intentam ajudar a les persones que ens requereixen, amb els mitjans dels quals disposam.
Com us heu format per a això?
Feim cursos de formació, no només en aquest tema, també feim cursos d’altres competències que abraça la nostra feina: incendis urbans, incendis a vaixells, incendis a vehicles, accidents de tràfic, accidents amb mercaderies perilloses, rescat de persones i animals, etc.
Us havíeu vist mai ficats a un cas així?
Vaig viure molt de prop la torrentada del setembre del 1989, però com que era petit i estava amb la meva germana gran no era conscient de la magnitud del desastre. La torrentada de Sant Llorenç del 2018 la vaig viure des de la distància, perquè no hi vaig poder anar a ajudar. I ara a la DANA de València ha estat la primera vegada que he participat com a bomber a unes tasques de tanta envergadura.
Creis que n’aprenem, de coses com aquestes?
Jo crec que sí, i que es pren nota d’aquestes catàstrofes. Les coses van canviant constantment, entre elles la tecnologia, per això la previsió del temps d’avui és molt superior a la que hi havia fa trenta anys.
Quines mesures s’han de prendre per evitar que passin coses així?
És un tema molt complicat avui dia, però mirant cap endavant, les possibles mesures serien no edificar dins els torrents, respectar els llits dels torrents lliures d’obstacles i mantenir-los nets. A les zones inundables, també prendre unes mesures per, en cas de ploure d’aquesta manera, minimitzar els riscos per a les persones. Per acabar, hi ha dos refranys que em venen a la memòria “val més prevenir que curar” i “devora riu, ni casa, ni niu”.
