La família Pol fa més de seixanta anys que està directament lligada a la història taurina de Felanitx. Ells han estat des d’aleshores els picapedrers encarregats del manteniment de La Macarena, sobretot abans del seu tancament definitiu l’any 2008. Divendres passat, els dos germans, els seus fills i el notari Luis Bustillo (Gijón, 1979) varen signar definitivament la compra. L’asturià i Tomeu Obrador (Felanitx, 1979) ens conten quins plans de futur en tenen.
Heu perdut el cap?
Tomeu: no, crec que això té una part molt important de romanticisme i de voler fer poble… però tampoc és una bogeria. Creim que al final no ens farem rics, però tampoc hi som per perdre doblers.
Luis: creim que és un espai que té moltes possibilitats i no és una operació kamikaze.
Particularment, com que fa quinze anys que som a Felanitx, vaig pensar que era una bona forma de mostrar el meu agraïment al poble.
Tomeu: és curiós, però de fet molta de gent es pensava que La Macarena ja era nostra abans de la compra. Com a felanitxer sempre m’he mogut en un ambient taurí; veure que la plaça es tudava d’aquesta manera i que des de l’Ajuntament, fins ara, no s’havia fet res, era molt trist.
Descartau tornar-hi a fer toros?
Tomeu: no està cent per cent descartat. Evidentment cap de nosaltres som empresaris taurins. La Macarena estarà a disposició de totes aquelles persones que hi vulguin organitzar actes, sempre que s’adaptin a la normativa vigent, és clar. Per fer-hi corregudes, la plaça ha de tenir infermeria, escorxador, noves boques de sortida i un pla especial de seguretat. Diguem que serà complicat tornar-ho a veure.
Luis: és clar que el 80 % de la societat propietària de la plaça són hipertaurins, i això sempre pesa. Però en principi aquest no és l’objectiu pel qual hem comprat l’immoble, sinó que serà més per la part cultural.
És un edifici protegit o catalogat patrimonialment?
Luis: té una protecció parcial per part de l’Ajuntament de Felanitx, sí, però no és BIC (bé d’interès cultural del Consell de Mallorca), com seria el Sindicat, part del Convent o el castell de Santueri. Això no vol dir que no haguem de conservar i mantenir l’immoble tal com està. Em referesc que si la jugada no sortís bé econòmicament, La Macarena no es pot tomar per fer-hi pisos.
I això que és una plaça més que centenària
Tomeu: el 1891 aquí ja hi havia una plaça de toros de fusta feta per l’Ajuntament, que amb els anys la va anar ampliant en pedra fins que el 1914 ja tenia la imatge que té avui. El 1960 La Macarena va passar a mans de Federico Molina, un pintor bohemi molt aficionat als toros que volia muntar una escola de toreig, i que durant tres anys va viure aquí dedins. Passat aquest temps i davant la impossibilitat de dur a terme el projecte, la plaça va sortir a subhasta i la Sala la va tornar a adquirir per, tot d’una, tornar-la a vendre a la família Balañà l’any 1963.
Què li va costar?
Luis: l’escriptura de compra diu que per 50.000 pessetes. És aquí quan l’Ajuntament posa als catalans la famosa clàusula que almanco s’hi havia de fer un festejo a l’any per Sant Agustí.
Dins l’àmbit cultural a què us referíeu abans, sabeu més o menys què hi fareu?
Tomeu: encara no tenim un projecte clarament definit. Com aquell qui diu fa quatre dies que la plaça és nostra i encara ens hem d’asseure a pensar-ho de forma reposada. És clar que ens venen moltes d’idees al cap. Des de cinema a la fresca a concerts, d’espectacles teatrals o esportius a fires o presentacions de marques, per exemple. O per obrir-ho com a bar o restaurant diari, cosa que seria molt atractiva. De totes maneres, com deia, no serem nosaltres qui ens encarregarem de gestionar-ho, perquè no som professionals d’això i perquè tenim ja les nostres respectives feines. El que sí que tenim clar és que serà pels felanitxers que hi vulguin organitzar coses i per a tots aquells promotors que la vulguin llogar. A dins, allà on hi ha el bar, la infermeria o el que era la casa de Molina, s’hi podrien habilitar també sales polivalents per xerrades o exposicions.
Luis: de fet, durant aquests dies ja hi ha hagut molta gent que ens ha telefonat per interessar-se en què volem fer. Però encara no ha arribat el moment. També cal dir que escoltam i escoltarem totes les idees que ens vulguin fer arribar.
L’Ajuntament també hi podrà organitzar actes?
Luis: com deim, tampoc som una ONG, però l’Ajuntament tendrà facilitats si vol organitzar-hi coses. És clar que la batlessa Catalina Soler ens ha ajudat a posar les coses fàcils, a eliminar la clàusula que hi havia, per exemple.
Quina és la reforma més urgent a fer?
Tomeu: la primera cosa que farem serà assumir la rehabilitació ja projectada de la part de la façana que va caure fa un parell d’anys. Fer un estudi estructural de quina salut té ara mateix La Macarena. I també reformar tota la barrera nova o els burladeros. La resta de coses ja serien més estètiques que una altra cosa.
Luis: al final la reforma pot arribar a costar més que la compra, per la qual cosa és més que probable que facem la reforma per fases i segons les possibilitats. Els primers anys seran per reinvertir els possibles beneficis a continuar millorant la plaça. Tenim la paciència i el finançament suficient per a poder esperar que la cosa vagi rodant uns anys, abans que els projectes donin beneficis. Ho tenim present.
La plaça té llum i aigua?
Tomeu: té corrent, aigua no. Però perquè mai n’ha tenguda. Sempre ha funcionat amb una cisterna, que ha estat més que suficient per a l’ús puntual que se li donava.
Com ha estat la relació amb la família Balañà durant tots aquests anys?
Tomeu: la relació sempre ha estat molt bona. De fet, el propietari de La Macarena fins la setmana passada, Pedro Balañà, sempre deia que als primers a qui oferiria la plaça si la posàs a la venda seria “als paletes”, o sigui a mon pare i al meu oncle, que són els qui han fet el manteniment des dels anys 60, no tan sols de la plaça de Felanitx sinó també de la de Palma i Muro.
