Com ja anunciàrem en un text anterior en el qual ens congratulàvem de l’assoliment del grau de doctor, us oferim avui una part de la conversa que hem mantengut amb ell amb relació al tema de la intel·ligència artificial (IA) i del progrés científic en general. La conversa tengué lloc dia 17 de juny al Club Nàutic de S’Estanyol. En Miquel té tota la seva família materna felanitxera, el seu padrí era prou conegut com el barber de sa Font. Per part paterna és de Can Melero, de Campos.
Miquel, per la vostra edat ja heu viscut plenament la digitalització com un fet, en canvi, a mi em classifiquen com a migrant digital. Què passa?
Tenc la sensació que hi ha un excés d’expectatives abocades damunt tot això de la IA. També passa que en la pràctica hi ha limitacions, estam en un moment molt inicial. Pel que fa a l’eclosió d’aquesta tecnologia, fa una dotzena d’anys que està enmig encara que ja es coneixien els seus fonaments teòrics des de molt enrere. Passarà un poc com amb la informàtica que en un principi era d’un ús molt reservat i acabà entrant a la nostra vida i en àmbits que no pensàvem mai que pogués ser. Crec que l’aparició dels mòbils intel·ligents va ser un punt d’inflexió.
“Fins a un cert punt tothom és autodidacta si ho mires bé. Crec que té mèrit cada cosa. La universitat ha de fer un poc el paper de certificar coneixement. A Internet hi ha molta informació falsa”
El teu pare va morir per causa d’una negligència mèdica, creis que els errors humans acabaran desapareixent amb l’aplicació de la IA?
El cas és que no es pot generalitzar, aquestes tecnologies aplicades a la medicina tenen una certa capacitat de pronòstic i comprovació que hem de valorar positivament. El cas del ChatGPT, es pot dir que entén el món? Funciona per procediments mecànics, no es pot equiparar a la consciència.
No podem equiparar la consciència al llenguatge?
Aquestes màquines es mouen a un nivell de llenguatge que, per molt avançat que estigui, no és humà. Està clar que tenim tendència a la antropomorfització dels animals i de les màquines. El que hem de definir és què vol dir intel·ligència i què vol dir consciència. Hi ha coses que són molt complicades per a una persona i molt senzilles per a un ordinador i viceversa. Un ordinador pot jugar a escacs, però no aprendrà a caminar fàcilment. Aquest tema el va estudiar un tal Maravec que detectà aquestes paradoxes i ve a dir que a una màquina li costarà molt més el que per nosaltres és fàcil. El llenguatge és més accessible que la consciència.
En què consistia la vostra tesi i en quin grup de recerca estau?
Els meus directors Antoni Jaume Capó i Gabriel Moyà Alcover i jo mateix formam part de la unitat de gràfics, visió i IA (UGIDIA) i del laboratori d’aplicació de la IA de la UIB. Aquests dos grups fan recerca des de fa 30 anys sobre la intel·ligència artificial i dels medis d’aplicació d’aquesta. Aleshores el meu treball se centra en com emprar IA explicable a les imatges mèdiques. Explicable està relacionat amb el concepte de caixes negres que també empra la psicologia conductista. Nosaltres li donam una imatge i la màquina ens pot dir si aquella persona té covid o no, però no et diu per què en té. El que hem d’aconseguir és conèixer aquests processos per millorar-los. Volem conèixer com la màquina fa les prediccions particulars.
Sembla increïble! Què feis, com una neurologia dels algoritmes?
Vaig començar la tesi l’any 2020 durant la pandèmia i ens centràrem en radiografies de tòrax i després acabarem fent feina en saber la qualitat de la informació que dona la màquina. Aquests coneixements es poden aplicar a altres àmbits que no siguin la medicina.
Estic pensant en el món de la policia i la seguretat, la guerra… Em preocupa què fan després amb aquests instruments… Per cert, qui va ser el pioner de tot això a la UIB?
Aquest grup el va fundar el qui ara és catedràtic Francisco Perales i durant tots aquests anys ha estat l’investigador principal. En aquest grup, d’ençà que hi som, el 2017, ja he vist defensar cinc tesis en set anys. Som una vintena de professors.
Com valorau els recursos dels quals disposau, la dotació de les beques, etc, és a dir, el suport a la investigació.
Fent un símil futbolístic, hi ha la Lliga de Campions i la Segona Divisió. La UIB està, com la majoria d’universitats europees, en aquest segon nivell que no pot competir amb els recursos de Harvard, Massachusetts… Quan veus un article d’aquesta gent veus la diferència, tenen més recursos, més gent, tenen persones de suport com enginyers… Evidentment és més complicat arribar a resultats extraordinaris. La meva estada predoctoral la vaig fer a la universitat de Rouen a la Normandia francesa. Això em permeté optar al doctorat internacional i allà férem feina amb ressonàncies magnètiques. Els meus directors tenien contactes amb aquesta universitat i establirem ponts de col·laboració.
Quins camins s’obrin per a un doctorat en una disciplina puntera com la vostra?
A Mallorca hi ha un cert desenvolupament d’empreses relacionades amb programari molt enfocat al turisme com podem veure al Parc Bit amb empreses com Trivago, però no així en temes de IA. Si vols fer feina en el meu àmbit no hi ha empreses, la UIB és l’única opció. Ara també pots sortir de Mallorca. De la meva promoció tots fan feina en empreses privades i ja teníem feina a segon de carrera. Hi ha un tema de remuneració. Gent de la meva promoció cobra dues i tres vegades més que jo fent feina a empreses privades. A mi m’agrada la docència i fins d’aquí a uns anys no podré començar a tenir un sou millor. La universitària és una carrera llarga.
Com a exalumne meu i ara professor de la UIB, quin futur li veis a l’escola?
Això que diuen que la majoria de grans empresaris de Silicon Valley duen els seus fills a escoles “analògiques” és cert. Crec que és un error creure que el contingut entra millor perquè és amb un ordinador. El que veig és que la docència és una feina complexa. Quan expliques una cosa és complicat. El món universitari té diferències amb l’escola. Molts d’alumnes meus fan feina i poden trobar un coneixement superflu el que els explic. El corrent antiacademicista i autodidactista és fort en aquestes carreres com la meva. Hi ha un cert mite en el fet que els de Google deixaren l’acadèmia, però ho feren quan tenien un doctorat a Stamford. La gent es pensa que Jobs, Gates i aquesta gent tenien ciència infusa. Fins a un cert punt tothom és autodidacta si ho mires bé. Crec que té mèrit cada cosa. La universitat ha de fer un poc el paper de certificar coneixement. A Internet hi ha molta informació falsa.
Miquel, moltes gràcies per aquesta conversa. M’he sentit com n’Eduard Punset: “Les ciències avancen que és una barbaritat…”
