D’ençà que a principis d’aquest 2024 un grup de persones de diversa procedència i sensibilitat es trobàs en assemblees espontànies, que aviat esdevingueren multitudinàries, el projecte d’Es Quatre Cantons no s’ha aturat de créixer.
Al cap de pocs mesos d’activitat ja compten amb gairebé cent membres, estan constituïts com a associació cultural i han condicionat l’antic Bar Centro. Després de cedir l’espai a artistes per la Nitx de l’Art i d’haver fet de punt de recollida de material per la DANA que recentment ha assotat el País Valencià, dissabte n’obren les portes per presentar-se públicament en una diada lúdica i participativa.
Us definiu com a casal, ateneu…?
AM: Ens definim bàsicament com un moviment popular de base i aspiram a crear un espai de cooperació i participació ciutadana i comunitària.
MA: Jo diria que complim les funcions que tenen els casals de joves o els ateneus culturals. Formam part de la xarxa existent d’aquesta mena d’espais, i voldríem omplir aquest buit dins la comunitat de Felanitx. Al cap i a la fi, la distinció entre un terme o altre és una qüestió de matís més que no de fons. Som Es Quatre Cantons, i sí, som un centre autogestionat, un local social, un ateneu o un casal, com en vulgueu dir.
El nom que heu triat diu molt de la voluntat d’aglutinar diverses sensibilitats i procedències; però, en quins moviments i iniciatives us inspirau?
MF: Ens inspiren sobretot aquelles iniciatives fetes des de l’autoorganització i l’autogestió. Volem formar part de la xarxa de suport mutu amb altres col·lectius i associacions de base que treballen a l’àmbit local.
MA: Altres ateneus que funcionen ens poden servir de model, però, més enllà d’espais físics, hi ha una multitud d’iniciatives diferents i projectes socials que estan molt relacionats amb les activitats que volem albergar i ajudar a fer florir.
JD: El fet que sigui un espai ç, que econòmicament només depenguem de les quotes de les persones associades, ho feim per mantenir una perspectiva alternativa i un esperit combatiu i activista. És la nostra manera de cuidar l’esperit crític.
A Felanitx, fins no fa gaire, també va funcionar un ateneu. Quina relació hi teniu?
MA: Algunes de nosaltres en vàrem formar part, i hi vàrem tenir una vinculació molt personal. Això ens fa tenir una perspectiva més completa, i és indiscutible que l’antic Ateneu va marcar una fita important dins els moviments socials felanitxers, però Es Quatre Cantons no neix com una continuació d’aquell.
MF: És innegable que hi ha una experiència prèvia molt rellevant, però bona part del contingent humà és diferent i tenim una perspectiva i uns objectius diferents. Vàrem aprendre molt d’aquella experiència, però no som una rèplica ni una segona part.
JD: La diferència més important és que volem ser una cosa més oberta. Ens fixam més en allò que ens uneix que no en els detalls o en els matisos ideològics.
AM: Jo crec que som més familiars, més intergeneracionals. També volem evitar alguns errors i falles d’aquell projecte, que cal dir que va tenir moltes coses bones.
Què oferiu que no ofereixin ja altres associacions de Felanitx?
MF: Sobretot un espai obert, un punt de connexió i de trobada perquè col·lectius que ja existeixen puguin compartir la seva activitat. No es tracta tant d’un objectiu concret com d’una manera de fer per aglutinar sinergies. Un espai per acollir idees d’altres grups i projectes individuals.
AM: A Felanitx hi ha col·lectius i iniciatives que potser no tenen un espai on reunir-se o celebrar actes, i ens agradaria que sentissin que tenen les portes d’Es Quatre Cantons obertes.
MA: Per mi és la diversitat, és a dir, l’objectiu principal és oferir un espai obert per a qualsevol tipus d’iniciatives, sempre que respectin els nostres valors i principis ètics. Obrim les portes a qualsevol persona que tengui una idea d’abast social que vulgui desenvolupar.
Com us organitzau?
MA: Celebram assemblees cada dues setmanes, a partir de les quals establim les tasques que s’han de fer, i les repartim per comissions: d’espai, de comunicació, de cures, d’autonomia digital, d’autogestió… que estan formades per un nombre variable de membres, en funció dels interessos de cadascú. Per a objectius puntuals, funcionam amb grups de treball.
JD: En l’àmbit ideològic, hem evitat els debats estèrils i les definicions que poguessin ser excloents, a fi d’esquivar el problema clàssic de l’esquerra. Hem trobat la manera de trobar-nos. Estam fets d’elements plurals, per això intentam fer un front comú i no tant mirar-nos el dobler de la panxa.
MF: Per exemple, ens definim com un espai feminista, però no aprofundim en quin tipus de feminisme, perquè pensam que el moviment es demostra caminant.
Quins avantatges i inconvenients creis que té el fet d’organitzar-se de manera assembleària?
JD: Principalment, demana més temps que no amb una organització jeràrquica o delegada. Tot és més lent i costós, s’hi debat més, les decisions es prenen més a poc a poc, cosa que pot arribar a cansar, però els consensos que s’hi assoleixen i les relacions que hi bastim són més sòlids i plurals.
MF: Aquesta possibilitat de poder decidir fa que hi tinguem un sentiment de pertinença especial, d’estar construint un projecte propi i únic.
MA: Intentam treballar de manera que tothom acabi trobant la seva manera d’aportar, tot i que de vegades costa coordinar-se. Estam en comunicació constant, contínuament intercanviant informació i, bé, per això també hi estam, per aprendre’n.
Què podrem trobar al local de l’antic Bar Centro?
MF: Ara mateix, molta gent fent feina per dissabte [rialles]. Es tracta d’un espai polivalent, que ofereix diferents ambients: una part més per socialitzar, una altra per a activitats, un corral ample… Hem volgut conservar l’estètica de l’antic bar, com de casino d’un temps, encara que hem hagut d’arreglar algunes coses.
JD: L’espai facilita que puguem acollir-hi activitats molt variades. Tot i que ara estam molt centrades a preparar la inauguració, tenim diverses propostes que s’aniran plasmant a poc a poc: un grup de lectura, un punt de venda de llibres alternatius, un espai infantil, xerrades, projeccions, teatre social, un grup de consum alternatiu, excursions, mercadets.
AM: Tenim molts de motius per trobar-nos [somriuen].
Com heu preparat la inauguració, el pròxim dissabte?
AM: Començarem a les 11.30 amb la presentació de la jornada i del col·lectiu. Llavors tindrem una estona per socialitzar tot fent un vermut. Dinarem de paella i farem una mica de tertúlia de sobretaula i jocs de cartes. A les 16.30 h n’Amàlia Salas ens ha preparat una xerrada molt interessant: “Els moviments socials a Felanitx a través de la fotografia (1900-1950)”. A continuació, serà el moment de la ballada, amb Abeniara, i clourem amb els concerts de Glòria Julià i Joan Carles Vaquer, una jam-session de jazz (que obrirà en Carles Medina, d’A Jazz de Mar), Nita i Sor Estiércol.
JD: Tot això, al carrer, perquè l’esperit és recuperar els espais públics per a la socialització, mentre que a dins el local hi haurà un espai infantil, la petita llibreria que estam muntant, etc. A més de xeremiers, una rifa, parlaments…
AM: Serà espectacular, ja ho veureu [rialles]. Tothom hi està convidat.