Malgrat les quatre gotes que banyaven el carrer una hora abans del primer ball, Sant Joan Pelós, fidel a la seva cita anual, dilluns, festivitat de Sant Joan Baptista, va tornar a trescar i ballar pels carrers del poble la dansa característica de bots i cabrioles, acompanyat dels músics que fan sonar la tonada.
Fa 153 anys l’Arxiduc Lluís Salvador d’Àustria va deixar documentada en el seu famós Die Balearen la figura i la dansa de Sant Joan Pelós. Hi ha una gran diferència en la sensibilitat que va demostrar el noble austríac al de la infanta Isabel de Borbó, ara fa 111 anys (l’any 1913) per aquesta tradició popular.
Si la infanta el va qualificar de mamarracho, l’arxiduc el descriu minuciosament: “Així es passeja Sant Joan acompanyat dels obrers tot el matí pel poble i fa contínuament reverències i graciosos moviments en totes direccions, mentre descriu al mateix temps amb la creu diferents figures acompanyades amb el so dels sonadors de violí, guitarra i flabiol que el segueixen”.
Quina sort que 150 anys després d’aquesta descripció, Sant Joan Pelós continuï ballant pels carrers de la vila. Aquesta continuïtat, malgrat els alts i baixos en el temps, és conseqüència de la voluntat ferma d’un bon grapat de persones que treballen des de fa un caramull d’anys per mantenir les nostres tradicions genuïnes. Ara, es pot dir que, juntament amb els Cavallets, està en un moment àlgid entre la població. Així ho demostra la gran quantitat de famílies que segueixen la comitiva santjoanera durant tot o bona part del recorregut.
Des de fa vuit anys en Tomeu Manresa Socies encarna la figura del Sant.
L’origen
És molt difícil saber l’origen de Sant Joan Pelós, però la llegenda diu que podria tractar-se d’una de les danses paganes, en aquest cas la del solstici d’estiu: “la festa del sol que balla”, quan cap al segle VII es procurà la cristianització de costums i festes arrelades dins la població i no hi havia manera d’erradicar-les. Aquesta dansa és present al llevant peninsular als inicis del segle XV i ja a aquestes dates apareix també documentada a Mallorca.
Se la relaciona amb diferents gremis al llarg dels segles i sobretot forma part important de les processons del Corpus d’aquell temps, on també participaven les àguiles, cossiers i altres complements provinents del teatre religiós.
A Felanitx, la figura de Sant Joan Pelós també seria present amb la seva dansa, acompanyat de les àguiles, en aquesta processó, a principis del segle XVII.
Una aportació de l’historiador felanitxer Ramon Rosselló apunta que el 1757 ja estava documentat el ball de Sant Joan Pelós, aleshores cobert amb una pallissa de me o carregant una ovella al coll –per això, l’afegit de pelós–.
Recordem que el 2016, aquesta figura va ser reconeguda pel Consell de Mallorca com a Festa d’Interès Cultural.
