A la vida necessitam acompanyament. El primer i imprescindible és la família, la gent amb qui comparteixes llinatge. I al costat d’aquesta família de llinatges, hi ha una altra mena de família formada per les persones que tries al llarg de la vida: els amics. Les amistats són una de les columnes de la felicitat. Amb els amics podem compartir més coses que amb la família, fins i tot. Però cal diferenciar entre dos tipus d’amistats. Un tipus és aquella amistat que fas amb persones que són passants, és a dir, que passen per la teva vida en moments determinats i amb qui tens unes afinitats concretes. I en un moment determinat aquestes persones deixen d’estar a prop per qualsevol motiu. No cal que sigui una disputa, ni un malentès, simplement la vida us ha portat per camins diferents. A vegades la vida mateixa us torna a ajuntar i l’amistat continua com si res, i a vegades no us tornau a veure i tampoc passa res. I després tenim el tipus d’amistat que dura sempre, amb qui pots tenir etapes de més o menys proximitat, però que són els amics de veres, els que saps que no solen fallar. Tenir bons amics és importantíssim per sentir-se acompanyat en moments durs, però també ho és per poder compartir alegries i cabòries.
“és un homenatge a l’amistat. És una reflexió sobre la vida als cinquanta anys, sobre els canvis, sobre allò que pensàvem que faríem i allò que realment hem fet, sobre el que volem d’ara endavant i el que hem deixat de voler”
En el llibre Ningú ens va dir que seria fàcil podem conèixer l’amistat entre tres dones: na Lisa, na Sara i n’Eva. Cada una té un caràcter determinat, cada una té una vida privada pròpia, cada una té un estil diferenciat de les altres dues. Però són amigues des de l’adolescència i ara que tenen cinquanta anys continuen fent-se costat, encara que a vegades no s’entenguin, encara que no comparteixin il·lusions, ni problemes, ni somnis, ni ideologies… Na Lisa és una dona elegant, que mostra la seva elegància allà on va, que sembla que llueixi un marit perfecte, una relació ideal, uns fills que no causen maldecaps… Na Sara és una advocada que ha perdut el prestigi perquè prefereix tenir principis i respectar-los. N’Eva és una dona empoderada amb un passat que voldria fer desaparèixer.
Les tres dones es troben per fer-se costat, per contar-se les preocupacions, encara que no se les conten totes perquè hi ha coses que són difícils d’explicar i encara són més difícils d’entendre. Queden per fer un cafè, per anar a sopar les tres, per escoltar-se, per fer-se una aferrada reconfortant, per saber que hi són, que no estan soles. Però res no és fàcil. El títol tant podria dir que allò que no és fàcil són les relacions de parella, de les quals es parla al llibre, perquè cada una d’aquestes tres dones té una parella amb qui comparteix la vida i amb qui han creat o estan creant un projecte de futur. Però potser també ens està dient que l’amistat no és fàcil, perquè sovint, quan estam de malhumor, nerviosos, enfadats amb el món, deim barbaritats als amics i el filtre que usam en les relacions políticament correctes cau com una cortina que ningú aguanta. A estones la confiança fa oi, diuen. I és ben cert. Però aquest excés de confiança no té data de caducitat si l’amistat és de veres. Als amics els aguantam coses que a altres no aguantaríem. Això no vol dir que amb els amics puguem dir qualsevol cosa. A vegades, mossegar-se la llengua sobre determinats temes o directament evitar-los serveix per conservar determinades amistats. Cada un pensa el que pensa i fa el que troba que ha de fer, i la resta de la humanitat, per molt amiga que sigui, no té dret a jutjar-te. O potser és la vida que no és fàcil, que se’ns complica sense més ni pus, que se’ns fa costa per amunt i ens lleva la son.
Ningú ens va dir que seria fàcil és un homenatge a l’amistat. És una reflexió sobre la vida als cinquanta anys, sobre els canvis, sobre allò que pensàvem que faríem i allò que realment hem fet, sobre el que volem d’ara endavant i el que hem deixat de voler. Perquè la vida recomença cada dia, si un vol. Llegiu-lo per compartir la vida amb na Lisa, na Sara i n’Eva, per poder identificar-vos-hi, per no fer-ho, per aprendre, per desaprendre (que també és important). Llegiu-lo sobretot per passar gust de llegir!
