Molta gent a les celebracions populars de la Setmana Santa
L’alta participació ciutadana ha estat la tònica dominant de les celebracions populars de la Setmana Santa felanitxera d’enguany, tant a les processons com a la resta d’actes. El bon temps de tots aquests dies ha convidat la gent a sortir al carrer per gaudir-ne. Per contra, a les celebracions estrictament religioses, la participació va ser més aviat minsa.
Les processons
A les processons de Dijous i Divendres Sant hi participaren més de 600 persones: més de 500 confrares de les deu confraries que tenim al municipi, a més dels escolans, apòstols, portadors de passos i la banda de música. Durant més de dues hores varen recórrer els itineraris de costums.
El Davallament
L’acte d’aquests dies que ha sofert més canvis respecte d’anys anteriors ha estat el Davallament. A més del relleu generacional en el grup d’organitzadors, hi ha hagut nova direcció, a càrrec de la professora i actriu felanitxera, Marta Obrador Barceló, que va donar el seu toc a aquesta representació religiosa-teatral: va suprimir algunes escenes, en va retocar d’altres i hi va afegir alguns elements. El text, escrit fa una trentena d’anys pel pare Antoni Oliver, teatí felanitxer, i produït expressament per aquesta representació a Felanitx, va continuar fent de guia de la representació i els canvis que s’hi perceberen varen ser poc rellevants. Cal recordar que es tracta d’una obra plena de literatura poètica, de sentiment felanitxer -de felanitxerisme- que en alguns moments posa la pell de gallina.
Acompanyaren l’escenificació la veu de dos narradors, Magdalena Estelrich Mestre i Jaume Obrador Antúnez, els quals es varen fer visibles per al públic a diferents localitzacions: damunt el replà i al balcó de la rectoria. Una altra novetat va ser que alguns personatges principals com Jesús, sa mare o Pilat varen parlar en primera persona i varen fer més dinàmica la representació, la qual va passar per les diferents escenes dels darrers dies de la passió i mort de Jesús, amb la cena, la traïció de Judes, Jesús amb Caifàs, la flagel·lació davant Pilat –que se’n renta les mans- la trobada amb sa mare, Maria, la crucifixió dels lladres, el camí amb la creu cap al Calvari, la primera caiguda i la Verònica, la crucifixió de Jesús i l’acte propi del Davallament damunt el replà.
S’ha de dir que els jocs i efectes de llum i de so li donaren encara un toc més màgic, de passió i emotivitat, en un marc únic com és el replà i l’escala parroquial.
El paper de Jesús va ser representat enguany per l’artista felanitxer, Albert Iglesias i el de Maria, per l’actriu Margalida Puig. Un centenar de persones, tots voluntaris, participaren a la representació. La plaça de sa Font i tots els voltants estaven estibats de gent, que amb un silenci sepulcral i molt de respecte seguiren l’acte, que va durar uns 50 minuts.
L’Enterrament al Convent
Acabada la processó, al Convent de Sant Agustí hi té lloc l’enterrament. Per donar-li més rellevància, des de fa una dotzena d’anys, al presbiteri s’hi col·loca un túmul fet amb un material imitació de marbre, que compta amb una plataforma d’uns nou metres quadrats on hi ha el sepulcre que s’havia utilitzat sempre, al qual s’hi puja amb una escalinata de nou escalons.
Després de recórrer el trajecte des de la plaça de sa Font fins al Convent, a defora, les persones que porten el Cos de Jesús, el cedeixen a quatre representants de la Confraria de Sant Agustí que són els que el pugen fins damunt l’entarimat per enterrar-lo.
L’entrada al Convent és molt solemne. La música que sona durant l’enterrament pertany a dues composicions de Karl Jekins: el Requiem Missa per la Pau (L’home armat) i Stabat Mater. A continuació es llegeix un text commovedor de Jaume Santandreu, escrit expressament per aquest acte.
Una vegada enterrat el cos de Jesús, la confraria del Convent fa l’ofrena i la segueixen la resta de confraries. Finalment tota la gent interessada pot anar passant per devora el Cos per deixar-hi una flor.
La idea original d’aquest acte va sorgir per la voluntat dels organitzadors de dignificar alhora tots els morts que no han pogut tenir un enterrament digne i també com a recordança de les persones que ja no hi són.
D’aquesta manera es dona molta més solemnitat a l’Enterrament, i cada any són més els penitents i feligresos que omplen el Convent per presenciar aquest darrer acte del Divendres Sant.
L’Encontrada i els Salers
Diumenge, dia de Pasqua, la processó de l’Encontrada. A les 9, la plaça de sa Font era plena de gent ben mudada per veure la trobada entre Jesús i Maria. En el moment de l’encontre, la banda de música interpreta la peça que va escriure expressament per aquest acte el compositor felanitxer Josep Prohens després de la polèmica, fa 25 anys, per la interpretació que es feia de l’himne d’Espanya i que tant de rebombori va aixecar fa un quart de segle. Continuà el pasdoble de sa Freixura, la Banda davant l’Ajuntament, el concert a la plaça de s’Arraval, berenar de freixura… i la Pasqua felanitxera es pot dir que acabà amb les darreres lletres i la música del cant de les Sales, tradició recuperada ja fa 46 anys. Un bon estol de salers, molts de ben jovenets, durant bona part del matí varen recórrer carrers i places amb aturades als llocs de costum, per desitjar bones festes i, de retruc acceptar una gratificació en espècies, panades i rubiols. A més, convidaven al ball dels Salers que tendrà lloc el diumenge després de l’Àngel, dia 23, al Parc Municipal, a les 18 hores.
Reproduïm les cançons d’enguany:
L’amo i madona, bon dia,
bon dia vos volem dar;
vos venim a visitar
perquè som Pasco Florida.
Donau-mos una panada
en que sigui un rubiol
que tenc sa panxa ruada
de cantar i de fer es mussol.
Sa panada m’heu de dar
ben grossa i ben atapida
i si no l’heu beneïda
noltros menam s’escolà.
Es Vicari General
una carta m’ha enviada
que si no mos dau panada
caureu en pecat mortal.
Si no mos dau ses panades
d’es xot que vàreu matar
tornarà ressuscitar
i vos matarà a sucades.
(Aquí és on els de la casa fan la seva aportació). Els salers responen:
Es salers estam contents
quan mos donen sa panada;
Això és una gent honrada
que no ho poden esser més.
Vos convidam es salers
en es ball perquè hi vengueu,
fadrinetes no hi falteu,
que mai n’hi haurà de més.
Déu que n’és virtut tan alta
que vos pag la caritat,
molts d’anys de felicitat
i en es ball no hi faceu falta.
Sa darrera ja és aquesta
per avui ja hem acabat;
que molts d’anys, amb sanitat
per a Pasco facem festa.
A Cas Concos, els Salers també tornaren a sortir. Després de dècades sense fer-ho, des de fa uns set anys hi tornen a ser presents.
La Segona Festa
Una festa que s’ha tornat a perdre és la del dilluns, la segona festa de Pasqua, que s’ha anat fent intermitentment. Antany era molt celebrat pujar a Sant Salvador, llavors, a temporades, va passar sense pena ni gloria. El 2011, fa dotze anys, la festa va agafar molta força sota l’organització de la Penya Barcelonista Els Tamarells. Més de 1.000 persones arribaren a pujar a Sant Salvador i moltes entitats i col·lectius se sumaren a l’eixida. Hi pujaren els gegants del Macolí i na Maria Enganxa, hi hagué dimoniada, ballada, jocs infantils, sorteig d’obsequis… Després d’aquell ’boom’, a poc a poc es tornà anar desinflant i de cada any la participació va ser més minsa. Hem passat per la pandèmia i actualment ningú, ni cap entitat o associació del poble ni de l’Ajuntament s’ha posat al capdavant per organitzar un poc de festa. Els que hi pujaren dilluns passat ho varen fer pel seu compte, com un dia normal. Una llàstima que aquesta festa social i esportiva s’hagi tornat a perdre.
