L’origen dels mallorquins, l’Espai Mallorca i na Mariona Caldentey

Aquesta setmana passada s’han presentat dos llibres a la vila. El llibre d’Onofre Vaquer L’origen dels mallorquins i 25 anys d’Espai Mallorca a Barcelona: trama i ordit, que ha coordinat na Margalida Galmés. A tot això, l’atzar ha volgut que les presentacions arribassin de bracet d’una polèmica entorn de la millor jugadora de futbol que ha donat Felanitx i que, al meu entendre, s’hi relaciona.
Dijous, a la Sala d’Actes de la Casa de Cultura, es presentà la reedició de L’origen dels mallorquins, de l’historiador Onofre Vaquer. La primera edició s’havia fet l’any 2008 i ben aviat en quedaren exhaurides les existències. Per això, Edicions el Tall ha decidit fer-ne una segona edició revisada.
L’acte, organitzat per la delegació de l’OCB de Felanitx, fou presentat per l’arqueòleg Bartomeu Salvà. El professor Onofre Vaquer presentà la reedició del llibre, on analitza els pobladors i repobladors de diverses èpoques, comptant-hi també els esclaus, que hi eren, fins a la immigració de finals del segle XX i principis del XXI. També tracta la formació dels llinatges, destacant els patronímics (el nom del pare) i els que indiquen el lloc d’origen, de jueus, conversos i xuetes. L’apèndix ens dona un quadre dels llinatges més usuals a Mallorca i indica quan apareixen documentats, si el porten conversos o lliberts, la procedència dels immigrants que el porten i el tipus d’etimologia o origen del llinatge. I evidencia que, a l’edat mitjana, als mallorquins se’ls anomena catalans.
Dissabte a migdia, a la terrassa de Call Vermell, es presentà 25 anys d’Espai Mallorca a Barcelona: trama i ordit. És un llibre publicat amb motiu del 25è aniversari de l’Espai Mallorca. La coordinadora del projecte i gestora cultural, Margalida Galmés, conversà amb Josep Fiol, politòleg, d’aquest aplec d’articles en els quals vint-i-cinc autors— Sebastià Portell, Joan Tomàs Martínez, Laia Malo o el mateix Josep Fiol— expliquen els seus punts de vista entorn de diversos aspectes de l’Espai Mallorca en les seves diverses etapes fins avui.
Per a qui no el conegui, l’Espai Mallorca va ser un projecte engegat des de la Conselleria de Cultura en temps de Damià Pons, l’any 1998, amb el Gremi d’Editors de les Balears. El que es pretenia era dur a Barcelona, capital cultural del país, les produccions culturals fetes aquí, treure-les de les Illes per donar-les a conèixer més enllà de la mar.
Però què pinta na Mariona Caldentey en aquesta trama? Arran del vídeo que na Mariona publicà per acomiadar-se del Barça, el qui fou durant dècades professor de Filologia Catalana de la UIB, Gabriel Bibiloni, va compartir a la plataforma X un fil de vídeos on la futbolista parlava en català de Felanitx quan s’adreçava als mitjans de les Illes i en català xava quan parlava als mitjans del Principat. Publicà els vídeos amb el comentari: “Una mostra absolutament impactant d’una situació de profunda anormalitat lingüística”.
Com no podia ser d’altra manera, la piulada d’en Bibiloni ha generat polèmica: més de 250.000 reproduccions, centenars de comparticions, fins i tot na Joana Aina Morro li dedicà dimarts un article a l’Ara Balears. I la veritat és que no té cap sentit —ni crec que en fos la intenció d’en Bibiloni— culpar na Mariona d’una actitud més que comuna en una situació de conflicte lingüístic com la que vivim. Ho podem dir clar: a Barcelona, de vegades, els costa entendre’ns quan els parlam en mallorquí. En lloc de posar els mitjans a donar-nos a conèixer culturalment, els hem posat a difondre platges paradisíaques on no podem anar a nedar. Per això, a Barcelona, molts catalanoparlants de les Illes decideixen adoptar el sociolecte xava, per fer-se entendre i assimilar-se. Perquè costa anar fent pedagogia a títol individual, perquè quan anam a fer feina volem parèixer normals i destacar per la feina.
Deman que se’m permeti l’analogia. Na Mariona sap interpretar molt bé els espais i fa molt bona feina en segona línia: si aquesta és la seva actitud lingüística, per ventura a la resta de jugadors, a la resta de catalanoparlants de les Illes, ens convendria treballar en la creació d’espais —com l’Espai Mallorca—, la defensa dels orígens —coneixent-los— i la línia d’atac —que no esperi només que treballi la defensa.
La polèmica de na Mariona després d’assistir a les presentacions a la Vila d’en Vaquer i na Galmés és escaient, perquè és des del coneixement dels nostres orígens i amb projectes com el de l’Espai Mallorca, que duen a Barcelona la nostra manera de parlar en català, els llibres que feim aquí, la nostra manera de glosar, de ballar i fins i tot de menjar, que es fa de la mallorquinitat sinònim d’«urbanitat i modernor». Quan els illencs deixem de renunciar a qui som i a com som, començarem a crear, aquí i allà, espais desacomplexats de difusió de qui i com som els illencs. I, aquí i allà, ens entendran en parlar en català.