Divendres passat va ser dia de festa grossa per aquest setmanari. Es va oficialitzar el retorn de la redacció i l’administració del Felanitx al local on va estar molts d’anys. També es varen donar a conèixer els guanyadors del VI certamen de relats breus Nadal Batle i Nicolau, en recordança de qui va ser aquest felanitxer, matemàtic, impulsor i rector de la Universitat de les Illes Balears; un certamen organitzat pel setmanari Felanitx. La primera edició va ser el 2017, coincidint amb el 20è aniversari de la mort de Nadal Batle.
En aquesta ocasió s’hi han presentat setze treballs, que han estat valorats pel jurat format per Paco Esteve, Margalida Font i Bel Vidal.
El primer premi, amb una dotació econòmica de 500 euros i diploma, ha estat per a l’obra Gelor, de Lluís Andreu Oliver Obrador. El jurat ha valorat el to intimista molt ben treballat que té el relat, que, tot i exposar una situació dramàtica, ofereix un final amb un punt d’esperança. S’ha de destacar també la qualitat literària del text, pel que fa al domini del llenguatge i dels recursos estilístics.
El segon premi, amb una dotació de 200 euros i diploma, és per al relat Àngels en remissió, d’Eva Pelegrí Margelí. Per al jurat, és un conte d’estructura innovadora i treballada, que fa que la història, tot i que representa un tema recurrent, ofereix una perspectiva inversa que la fa diferent i original, amb una bona qualitat lèxica. L’autora no va poder assistir a recollir el premi perquè resideix a Catalunya.
El tercer premi, amb una dotació de 100 euros i diploma, és per al treball La terra també és verda, de Martí Xamena Martín. És una obra que mostra el drama de la guerra a través dels ulls d’un infant. A més, el jurat ha valorat l’ús de la metàfora i la construcció d’imatges impactants. Un crit més per a la consciència del desbarat que suposa un conflicte bèl·lic per a la població.
A més, en aquesta ocasió, el jurat va considerar donar un accèssit i diploma a l’obra classificada en quart lloc, per la qualitat literària que ofereix, per l’originalitat dels diàlegs i perquè contribueix a la visibilització de la dona. És Elles, de Maria Faustina Barceló Martorell.
Volem agrair la participació de tots els autors i animar-vos a presentar-vos a les pròximes edicions. Els texts guanyadors es publiquen en aquesta edició, a les pàgines 7-10.
La inauguració del local
L’acte començà amb unes paraules de benvinguda i agraïment a càrrec de la presidenta de l’Associació Cultural Setmanari Felanitx, Bàrbara Sagrera: “La vostra presència avui la interpretam com una mostra de suport i de reconeixement per la feina que es fa setmana rere setmana per elaborar el setmanari. Sense vosaltres, el setmanari no tendria sentit, per molta feina que féssim, sense el suport dels lectors i sobretot dels subscriptors, no tendria sentit; i per això m’agrada atribuir al setmanari aquest valor aglutinador, perquè dona veu a institucions, a persones, a col·lectius diversos i això, al cap i a la fi, dona cohesió, allò que els felanitxers ens queixam que falta a Felanitx. El setmanari té aquest potencial, i com més veus pugui recollir, per nosaltres molt millor. Per altra banda, també ens fa molt contents poder pensar que en un món tant globalitzat, tant despersonalitzat, podem fer arribar informació de prop, tan important com la que és més internacional de totes. És allò que crea arrels i que fomenta vincles. Per això, som premsa local, som premsa forana i en català”.
Tot seguit va parlar Catalina Giménez, que durant molts d’anys regentà la llibreria Ramon Llull i va tenir cura del setmanari juntament amb el seu espòs Bartomeu Pou Jaume. A la pàgina 3 reproduïm íntegre el text que va llegir.
Paurales de Catalina Gimenez
Abans de començar voldria demanar-vos clemència si en algun moment l’emoció me guanya. Som molt ploradora i a vegades no puc controlar les llàgrimes. Dit això, bona tarda a tots.
M’han demanat si volia dir dues paraules sobre l’edifici que durant molts d’anys ha estat l’aixopluc de la família Pou-Jaume.
La veritat és que jo no en sé gaire coses. Els pares d’en Tomeu, en Sebastià Pou i na Francisca Jaume compraren una casa al carrer Major, 25, als voltants de 1935 i bastiren la seva nova llar. El pis fou ca seva i a la planta baixa habilitaren un local destinat a llibrereria-papereria i a la part de darrere el taller de la impremta, que fou el bressol del setmanari. La majoria dels que sou aquí sabeu prou bé de què parl, perquè durant molts d’anys hi anàrem a comprar sovint.
Era una botiga moderna pel seu temps i molt ben assortida de material. Si he d’assenyalar res, diria que els mostradors encara ara són una mica emblemàtics i encara avui dia són per a moltes persones el referent del local.
La seva rebotiga fou el lloc d’una tertúlia on prenien part, diàriament, lo bo i lo millor de la cultura i la intel·lectualitat felanitxera. Allà es parlava de tot, de lo humà, de lo diví, del passat i del present i sempre resultava força interessant. Això fou en breus paraules la llibreria Ramon Llull, també anomenada l’Editorial.
Vaig arribar a la família el mes de maig de 1972 i podria parlar-vos de moltes vivències, però no és el moment. Persones més qualificades han explicat molt bé l’evolució que experimentà el setmanari, passant de compondre les paraules lletra a lletra, a fer la composició en polímers i ordinadors. Però sempre el final es feia en aquesta vetusta màquina que encara ara presideix aquest local.
La màquina fou fabricada a París i a damunt porta la data, 1922, i s’emprà per imprimir El Felanitxer abans de 1935. Era propietat dels tallers gràfics Obrador, ubicats al carrer Major, a prop de sa Font. Després passà a la Impremta Reus, també al carrer Major-Sol i finalment arribà aquí adquirida pel padrí Sebastià. I des del 1958, any en què morí el seu pare i fins el 2011, era en Tomeu qui cada setmana s’enfilava al pujador per imprimir el setmanari. Era com un ritual.
Quant al seu contingut, el setmanari va fer una passa important per reivindicar la importància de la nostra llengua, el català.
I ja acab, moltes gràcies als col·laboradors, constants any rere any, i a tots els que a partir de 2011, amb entusiasme i encert, agafàreu el timó i seguiu al peu del canó d’una forma admirable. Les meves filles i jo, que avui he tengut la sort de tenir-les al meu costat, volem manifestar-vos el nostre agraïment.
Per acabar permeteu-me dir que estic segur que des d’Allà on són, en Sebastià Guidó, na Francisca Cadernera i els seus fills Joan i Tomeu, ens miren contents i complaents. En una paraula, són aquí amb nosaltres.
Desig, de tot cor, llarga vida al Felanitx.
Les paneres de Nadal
També es va aprofitar l’acte per fer l’entrega de les tres paneres sortejades d’entre els subscriptors del setmanari. Les guanyadores han estat: Nati Gallego Piña i Bàrbara Vicens Monserrat, de Felanitx, i Inés Gómez Avenza, de Portocolom.
