L’aventura que ens salva

Na Maria Monserrat, de can Randa, va dir que ens convidava a un recital de mentides. Va dir que anàssim a l’Esparteria dissabte a vespre a sentir històries. Crec que ho va dir així perquè l’anàssim a sentir els adults. Perquè na Maria Montserrat sap que als adults també ens agrada, que ens contin històries, però com que deixar de sentir-nos adults ens pertorba, ens han de mentir.
Per això hi ha novel·les per a adults a les quals hem posat l’etiqueta de literatura infantil. Pens en Les aventures de Huckleberry Finn, d’en Mark Twain. Podria haver pensat en una altra, però pens en aquesta perquè és la primera novel·la que em va fer tornar a viure el món com un infant. I va crear una manera de fer literatura: Roberto Bolaño va escriure que Twain era qualque cosa com l’explorador dels territoris de l’aventura on la quotidianitat roda amb resultats imprevisibles.
Els camins d’aquesta literatura són els camins de la curiositat i de la ignorància. D’un Tom Sawyer que tria la manera més recaragolada —però més estimulant— de salvar el seu amic, en Huckleberry, o del protagonista del conte de Dahl, que es debat entre la vida i la mort, entre la salvació i la caiguda a les flames, als colors de l’estora de ca seva. Són els camins de molts protagonistes de les històries que ens contà na Maria Monserrat dissabte a vespre: una nina descobreix com es fa el primer amic, una altra vol mostrar als seus companys de classe els vidres màgics que apareixen als caminois de la vila les matinades d’hivern.
Na Maria Monserrat, asseguda a la camilla, a un públic d’unes vint persones, ens va advertir que la seva epiglotis tenia un pern fluix. A tall de prefaci, descrivint la disfunció de la seva laringe ens va avisar que no pot parlar com els adults, amb paraules primes, suaus i complaents. Perquè sap com pensen els adults, per tant, ha d’avisar.
Les seves històries sempre tornen a l’adult, a la història. Ens diu: mirau, d’aquí vosaltres en faríeu una veritat, però jo sé fer una cosa encara millor, jo en sé fer la mentida. La nina que descobreix com es fan els amics té la mateixa mirada que l’adulta que es meravella de com es fan els primers records, de com es fa la història. La nina que aplega vidres màgics als camins arribant a la vila du a dins seu la força intuïtiva de l’escriptora que anys més tard podrà relatar la proesa de la seva padrina. Les històries que fan els nins no surten als llibres d’història.
Com que som adults, sabem què va passar a la timba un 31 de març de 1844. És història de Felanitx. Però és l’aventura de dos personatges que volen penjar una bandera pirata del campanar del Convent el que ens va salvar de morir cremats un 28 d’agost de 2016. És l’aventura el que ens salva.