Aquell dia vaig anar a l’escola caminant com un dia qualsevol, ja havia fet els nou anys i la mare em deixava anar sola els matins. Com sempre, el Riad m’esperava assegut damunt una pedra que hi havia al costat del pou per a fer junts els darrers quinze minuts de camí. Quan vam entrar,...
Aquest contingut és només per a subscriptors!
Suma-t'hi ara
Suma-t'hi ara
Ja sou membre? Entra aquí