La sala d’exposicions de la planta baixa de la Casa de Cultura ja du el nom de Catalina Picó, la primera dona regidora d’un equip de govern —Cultura— d’ençà de la democràcia.
Picó va entrar a la Sala l’octubre de 1987, a un món completament masculí, va gestionar l’àrea de Cultura i va ser capaç de posar en marxa el Centre Cultural, malgrat tenir-ho tot en contra.
Va ser regidora de Cultura, Educació, Festes, Jardins i zones verdes fins al maig de 1991, nomenada pel batle Cosme Oliver del Partit Demòcrata Popular (PDP).
A la següent legislatura i després de la moció de censura per part del Partit Popular-Unió Mallorquina i Grup Independent, fou delegada de Cultura, Jardins i zones verdes públiques i Conservació i neteja d’edificis municipals de setembre de 1992 a maig de 1995, nomenada pel batle Antoni Grimalt (PP).
A l’expedient aprovat per unanimitat del Ple de l’Ajuntament per tal de fer-la mereixedora d’aquesta distinció es diu: “va ser la principal promotora de la Casa de Cultura i la responsable de l’elaboració i posterior aprovació dels Estatuts del Centre Cultural (febrer 1989). També fou qui va proposar i defensar, per les seves qualitats personals, a Antoni Vicens Massot per al lloc de director del Centre Cultural (abril 1989). A més, també fou promotora dels Closos de can Gaià i col·laborà en l’excavació de la vila romana Son Mesquida”.
Als parlaments, la batlessa Catalina Soler explicà que “posar el seu nom a aquesta sala d’exposicions és un petit gest, simbòlic si voleu, però que té un gran significat (…) L’entrada en política no només va servir per ventilar i donar aire fresc a una institució que començava una nova època. La implicació amb la cultura i la societat del nostre municipi ben aviat va fer que el seu nom ressonàs amb força”.
També varen parlar familiars de Picó, que agraïren el reconeixement municipal.
Sala d’actes Antoni Vicens
D’altra banda, també volem esmentar que a la Sala ja es fa feina en l’expedient per tal de nomenar la sala d’actes de la mateixa Casa de Cultura Sala Antoni Vicens Massot.
Text de la família de na Catalina Picó amb motiu de l’homenatge
Bona tarda, bona gent,
Ens trobam avui a la Casa de Cultura amb la presència dels representants de l’Ajuntament de Felanitx, familiars, amigues i amics, per rendir un homenatge a na Catalina Picó Pou. En primer lloc, i en nom de la seva família, volem expressar el nostre sincer agraïment per la vostra assistència.
Na Catalina va néixer a Felanitx, a la plaça de s’Arraval, el 12 d’octubre de 1937, i va traspassar el 5 de setembre de 2016, després d’una llarga i dolorosa malaltia. Els seus 78 anys de vida, excepte un breu període durant el qual va residir a San Pedro, a l’Argentina, i els anys que va passar a Palma per completar els seus estudis, transcorregueren a Felanitx. La seva estimació per aquesta vila era tan profunda que, avui, 15 de març de 2025, se li reconeix la seva tasca a favor de la dinamització cultural del municipi, amb el nomenament de les sales d’exposició de la Casa de Cultura en el seu honor. Un veritable reconeixement per una felanitxera de naixement i de convicció.
La vida de na Catalina va començar amb una infància feliç al costat dels seus pares, en Francesc Picó Picó i na Cata Pou Adrover. No obstant això, aquesta felicitat es va veure truncada amb la mort de la seva mare quan només tenia 17 anys. En aquell moment, na Catalina estudiava al col·legi del Sagrat Cor de Palma i tenia la intenció de continuar els seus estudis a la universitat. El destí va voler que, ja de tan jove, es fes càrrec de la cura del seu pare, de la casa i de diverses responsabilitats socials i domèstiques. Acompanyada per les seves ties Apol·lònia, Francisca i Catalina Picó, sa tia Martorella, madò Sebastiana, oncles, ties, cosins Tòfol i Francesc Piña, i per amistats de tota la vida com la de n’Antònia de can Barceló, va anar superant les dificultats amb una gran fortalesa i dignitat, desenvolupant sense queixa el paper de mestressa de casa.
El 1960, als 23 anys, es va casar amb en Bartomeu Salvà Janer, nascut a Llucmajor però felanitxer d’adopció, veterinari i professor molt respectat i estimat. Varen tenir tres fills: na Maria Gràcia, na Catalina Maria i en Xavier, als quals van transmetre amor, educació i formació. Al llarg dels anus, varen anar entrant a la família, n’Alberto, en pau descans, en Joseph i na Margalida. Na Catalina va ser una mare que va donar-ho tot per la seva família, i la seva influència continua viva a través dels seus nets: na Catalina, na Mariona, en Bartomeu, na Queta, n’Eva, en Friedrich i en Bartomeu.
Però, què va fer na Catalina Picó per merèixer que el seu nom es vinculi a la sala d’exposicions d’aquesta casa? Sens dubte, el reconeixement ve del seu compromís ferm amb la vida cultural de Felanitx. Va ser regidora de Cultura, Educació i Jardins pel Partit Popular entre 1987 i 1991. Juntament amb na Maria Obrador, per Coloms a la Sala, una de les primeres dones a formar part d’un consistori democràtic. Aquests van ser probablement uns dels anys més feliços de la seva vida, en què va poder crear equips de treball, compartir projectes i aportar una gran energia a la seva tasca, també va contribuir activament a la millora de la seva vila. Es va sentir realitzada en la seva feina i va aconseguir, amb esforç i preocupació, assolir diverses fites que van deixar empremta a Felanitx.
Un dels projectes més destacats que va liderar va ser la reactivació de la Casa de Cultura, fins i tot i incloem la redacció dels seus Estatuts, tasca que va poder dur a terme acompanyada d’Antoni Massot com a director. A més, va promoure una de les exposicions més innovadores de l’època, “Felanitx. El temps i l’art”, que es va poder visitar tant a les sales d’exposicions de la Casa de Cultura com al Gurugú l’any 1988, i la qual va ser comissariada per Magdalena Aguiló. Aquesta mostra es va convertir en un referent de l’art contemporani, amb representació d’obres d’art de vint-i-vuit artistes felanitxers.
Una altra de les seves grans preocupacions va ser la recuperació del nostre passat més antic. Va impulsar les primeres investigacions arqueològiques de les restes dels Closos de can Gaià i de la vil·la romana de Son Mesquidassa. El primer, un projecte que ha esdevingut un dels més importants en l’estudi de la nostra prehistòria, gràcies a l’esforç del col·lectiu de Closos el suport de l’Ajuntament i d’altres institucions.
Na Catalina era una gran apassionada de la música, que la va dur a promoure la creació de l’Escola de Música Pare Aulí. A la cuina de sa plaça de s’Arraval, sempre sonava música clàssica. Potser aquest amor per l’art sonor també es reflectia en la seva habilitat culinària. Els seus menjars eren deliciosos. Encara ara recordem el gust del seu famós pastís de llebre.
La seva atenció al detall i a la bellesa de les coses no es limitava només a la cultura, sinó que també es reflectia en la seva tasca per embellir el poble, especialment mitjançant l’enjardinament. Recordam converses amb el veïnats, amitgers i caminer de s’Horta, per veure la manera de plantar arbres, podar arbusts i altres activitats destinades a millorar l’entorn de Felanitx.
Aquestes són només algunes de les moltes gestes de na Catalina Picó, una dona excepcional, amb una personalitat fascinant i un referent indiscutible de la mallorquinitat. Com ha expressat un amic, va ser una gran dona que ha deixat la seva empremta a la nostra comunitat.
Fa uns anys ens assabentàrem de l’existència d’un poema de Miquel Bauzá, Meravell, en el que es fa referència a na Catalina Picó, que ens grat compartir i que diu així: “No m’ho diràs per això. Ara que ja no surt aigua al brollador de sa Font. Ara que ja no du el llaç la pubila de can Picó. Ara que en Pere de sa Clota, s’ha trencat una cama, botant la partió”.
Agraïm de tot cor l’Ajuntament de Felanitx per haver promogut aquest homenatge, així com a totes les persones que han fet possible que avui estiguem aquí.
Llarga vida a la Casa de Cultura de Felanitx!
Família de na Catalina Picó Pou
