Des de sempre, en la literatura popular, s’ha usat el recurs humorístic de presentar personatges que pronuncien malament o que usen erròniament una paraula per una altra. Aquest és un recurs que fins i tot en la conversa de cada dia no ha deixat mai d’usar-se.
He fet un recull d’anècdotes i dites que m’han fet gràcia en aquest temps trists que correm. Cap dels exemples que escriuré no ha estat idea meva; tanmateix, estic segur que el lector s’hi podrà divertir tant com jo.
A les escoles s’explica l’anècdota següent. Un alumne de primària, el dilluns quan arriba a escola, diu a la mestra:
—Aquest cap de setmana he llegit un llibre.
—I t’ha agradat? —demana la mestra.
—Sí, però hi havia una paraula que no he entès: ramera.
—Això és aquell arbre que fa dàtils —diu el llest de la classe.
—No —diu la mestra—, tu vols dir una palmera, i no és això.
—Mestra! —s’exclama un altre alumne— Ho he cercat al diccionari i diu: ’prostituta’.
—Això és la mestra— torna dir el llest.
— No, jo som la substituta!
Fa estona que circula l’anècdota “del metge que va parlar clar”. Resulta que un matrimoni eixorc va anar al metge a Ciutat per veure si podrien tenir fills. Quan els demanaven com havia anat la visita l’amo ho explicava així:
El metge ens ha dit: “Si vosaltres dos feis vida marítima i no teniu condescendència, una de dues: o ella és esmeril o vós sou omnipotent”.
El camp de la medicina i la farmàcia, a causa de la gran quantitat de vocabulari específic amb què compta, ha donat molt de joc.
—Hauré d’anar al metge perquè fa una temporada que em costa anar de ventre.
—Per què no et poses supositoris de nitroglicerina?
—No vaig de supositoris; a més, em convé anar al metge perquè les verticals em fan mal.
—Si no és amb visita concentrada el metge no et rebrà.
—Ja ho sé, la meva germana va tenir un còlic frenètic [nefrític] i va haver d’anar a l’hospital sense passar pel metge.
—Jo també tenc uns hèrnia fiscal i una asiàtica que em fa veure les estrelles.
—I què prens, xicolatil?
—No, em van més bé les aspirines fluorescents [efervescents].
—Fa un moment he parlat amb en Dallò i m’ha dit que també va de metges perquè li han trobat pedres a la basílica [vesícula] balear [biliar].
—Sí, això mateix, a la basílica balear.
—A ca nostra darrerament pareix que ha pegat pesta. El petit, que ja no és tan petit, s’ha romput el marisc [menisc] jugant a futbol i al padrí l’han d’operar de la crosta.
—Tots els homes quan tornam vells tenim prosta [pròstata]. Nosaltres ara hem tengut una alegria, la meva filla a la fi m’ha fet padrí.
—S’ha torbat un poc, ja fa estona que és casada.
—Sí, fa estona va tenir un embaràs utòpic [ectòpic] que no va anar bé, però ara ha tengut un al·lot sa i condret, però li varen haver de fer la necessària, i això que durant tot l’embaràs li varen fer coreografies i li controlaven la bobina [albúmina] i l’àcid únic [úric].
—Vaja una nafra lletja que tens. Què t’ha passat?
—Un esclat. M’hi vaig posar aigua però pareix que s’ha infectat i hauré d’anar al metge.
—Pensa a concentrar cita.
—El teu net estudia a Barcelona?
—Sí, però enguany ha d’anar a Roma a fer un Orgasmus [Erasmus].
—I el deixareu partir amb aquest collodevirus?
—T’ha anat molt bé fer règim, has acabat esterilitzada [estilitzada].
—Sí, m’ha anat molt bé, estic platònica [pletòrica].
—És que pareixes una sífilis [sílfide].
—A la festa hi havia canapets, gracioses i begudes esotèriques [isotòniques].
—Va anar als Estats Humits i va visitar Oli Brut [Hollywood].
—Cada dia hi ha més antenes diabòliques.
—Deus voler dir paranoiques [parabòliques]?
—Sí. això; en canvi; de gavines telefòniques cada dia n’hi ha més poques.
—Alegria va amb ela geminada?
—Demana-ho a la tia Maria, que va estudiar filosofía catalana.
—A Vox tenen una regiradora nova.
—No vaig mai a comprar a Metadona perquè és massa lluny. M’estim més anar a can Bravo.
—Que no li deien el Macabro?
—Bé, però ara li diuen l’Orroski.
