Cap a les quatre i mitja de l’horabaixa de divendres passat, la plaça de sa Font de Santa Margalida s’omplia de gent amb camisetes verdes per rebre la Flama de la Llengua provinent de Manacor. Era la tercera jornada d’un Correllengua que, en cinc dies, ha aconseguit arribar a una seixantena de municipis de totes les Illes per reivindicar la llengua pròpia: el català.
De les diverses flames que, organitzades per Joves per la Llengua, han travessat les Illes i que han mobilitzat la societat illenca a defensar els drets lingüístics dels catalanoparlants, la flama número dos fou la que arribà a la vila. La delegació de l’Obra Cultural Balear de Felanitx s’encarregà d’organitzar-ne la rebuda amb un bon grapat d’associacions: Dimarts Trescam, Felanitx per la Igualtat, el bàsquet Joan Capó, la Penya San Mamés, la gent del Conservatori, les agrupacions Abeniara i s’Estol des Gerricó, les associacions de famílies de les escoles del municipi i Felanitx Solidari, entre molta d’altra gent.
La rebuda, a so de xeremia, fou un èxit. La plaça era plena, amb el lema de la mobilització “Sí a la llengua”, i al recer que ofereix la presència dels gegants de la vila, el Gegant des Macolí i na Maria Enganxa. L’actor felanitxer Miquel Gelabert llegí el manifest del Correllengua interilles, en què afirmava que, tot i les restriccions i imposicions històriques contra els catalanoparlants pel fet de voler viure en català, “la nostra llengua ha sobreviscut gràcies a la fidelitat que hi hem mostrat al llarg del temps. Ens falta, però, molt de camí per recórrer, ens falta reivindicar encara més els nostres drets lingüístics, perquè volem unes Illes Balears on la llengua catalana sigui una eina de cohesió social”.
Sempre hi ha un glosador que cantar li ve de vena, i a Felanitx aquest glosador té nom i llinatges. En Miquel Servera, Boireta, acompanyat de n’Anabel Villalonga i en Pol Kvam, amb els nins Gerard Abelairas i Martí Garí, feren lluir la llengua com just ho saben fer els glosadors, i el públic, entre el qual hi havia la batlessa Soler, no pogué sinó aplaudir l’enginy del missatge. Hi assistiren regidors i representant de tots els partits polítics municipals (PP, PI, Bloc i PSOE), excepte Vox. Els tambors dels Espiatocats tancaren l’acte.
La implicació dels felanitxers en la manifestació festiva en favor de la llengua no acaba aquí. Diumenge, organitzat per la delegació local de l’OCB, un bus ple amb una seixantena de persones partia a la manifestació organitzada per l’Obra Cultural Balear. Encara faltaren places i molts felanitxers varen haver d’arribar-hi en transport públic i amb el vehicle propi.
A la plaça Major de Palma s’hi congriaren unes quaranta mil persones segons l’organització. L’encarregada de llegir el manifest a Palma va ser l’artista felanitxera Mar Grimalt. Acompanyada de Miquela Lladó, la veu vehement de na Mar Grimalt exclamà que, la llengua, “volem poder usar-la sempre, sense pors ni complexos, en qualsevol circumstància i davant qualsevol interlocutor; volem més mitjans de comunicació en català i més suport als existents, i volem de les nostres institucions un compromís amb la plena recuperació de la nostra llengua i que s’abandonin les polítiques d’odi i atacs cap al català”.
Aquest cap de setmana ha quedat demostrat l’amor que sent el poble de Felanitx cap a la llengua pròpia i la implicació dels felanitxers en la lluita contra la segregació lingüística, a favor de no amagar la llengua i de fer-la servir arreu, i en la defensa activa del català, la llengua pròpia de les Illes Balears.
