Avui, una altra vegada i com cada 25 de novembre, ens hem d’ajuntar per cridar, alçar les veus i els punys contra les violències masclistes en totes les seves formes.
Per molt que ens desanimin les xifres sempre creixents de les violències masclistes que patim les dones, no podem deixar de denunciar-les una vegada més: les agressions físiques, les violacions, els abusos sexuals, l’assetjament, les mutilacions genitals, els casaments forçosos, l’homofòbia, la violència vicària, aquella que pateixen les criatures a mans d’homes que volen fer mal a les seves mares. Però també les violències indirectes: la violència simbòlica per la qual les dones no són presents a bastament en el relat històric; la violència institucional que exerceix l’Administració quan no posa prou recursos per atendre les víctimes; o la violència estructural que no impedeix el pas de les conductes violentes i les normalitza.
L’any 2021 hem assistit a l’enèsima reculada dels drets de les dones amb la crònica dels recents esdeveniments a l’Afganistan: el món observa sense immutar-se, com si fos una cosa tolerable o fins i tot normal, que un Estat pugui privar dels seus drets elementals la meitat de la població. La tortura, l’aniquilació, la violació marital i el maltractament de la meitat de la població d’un país no és prou argument per molestar-se! Les dones afganeses són els negres de l’apartheid d’avui o els jueus del nazisme, però les organitzacions internacionals sembla que miren cap a una altra banda.
És evident que no n’hi ha prou amb el que s’està fent a l’àmbit institucional; necessitam més voluntat i esforç perquè la violència no només continua existint, sinó que està augmentant de manera perversa, sense que es facin les passes necessàries per erradicar-la. Les promeses i els discursos durant les campanyes electorals no ens serveixen de res, necessitam polítiques feministes reals, que siguin transversals, que hi hagi prou recursos econòmics, valentia i una aposta ferma i decidida per garantir a totes les dones una vida lliure de violència masclista. Necessitam que tota la societat reaccioni perquè n’estam FARTES, de veure com la violència masclista se sustenta en el silenci, la desídia i la passivitat d’aquesta societat. #fartes de la normalització de la violència masclista!
Estam FARTES de l’incompliment i la falta de finançament del Pacte d’Estat contra les Violències Masclistes. #fartes de la violència institucional!
Estam FARTES que la violència sexual no sigui considerada delicte si no hi ha denúncia per part de la violentada. #fartes de les traves burocràtiques del sistema masclista!
Estam FARTES que la violació no sigui un delicte d’ofici, amb els protocols que això implica: recollida i custòdia de mostres. #fartes de ser ciutadanes no protegides!
Estam FARTES de la justícia culpabilitzadora, en molts de casos, de la mateixa víctima, i de la complicitat dels jutges amb la violència masclista. #fartes de la justícia patriarcal!
Estam FARTES de les violències masclistes també per internet i xarxes socials que sofreixen moltes dones, sobretot les adolescents. #fartes de l’assetjament digital!
Estam FARTES que es faci mal a les filles i fills per atacar-nos on més mal ens fa. #fartes de la violència vicària!
Estam FARTES que ens violentin, maltractin, infantilitzin i humiliïn en els serveis de ginecologia, sales de part i hospitals. #fartes de la violència obstètrica!
Estam FARTES de la comercialització i de la pressió estètica dels cossos de les dones. #fartes de la cosificació que patim les dones!
Estam FARTES que el coneixement sobre sexualitat dels més joves es fonamenti en la pornografia, la cultura de la violació, l’amor romàntic i la cosificació de les dones. #fartes d’abusos sexuals i violacions!
FARTES de la publicitat i la promoció d’un model turístic que incentiva l’explotació sexual de les dones. #fartes que les Balears siguin objectiu de turisme sexual!
FARTES de ser la comunitat autònoma amb major nombre de denúncies de violència de gènere per habitant. #fartes de la violència contra les dones!
N’ESTAM FARTES!
