Aquest 1r de març, amb una bona assistència de públic tot i coincidir en dia festiu, l’Àrea Cultural de la PBET, en col·laboració amb la delegació de l’Obra Cultural Balear de Felanitx, va acollir la presentació de la novel·la El silenci que heu de témer, de Francesc Ribera, Titot (Berga, 1967).
Feia mesos que l’acte estava aparaulat, però el llibre, per voluntat de l’autor, ha iniciat un llarg itinerari arreu de les terres catalanes, fins al punt que, el mes d’abril a Perpinyà, esdevindrà la presentació que farà cent! Unes treballades paraules prèvies de la mestra i cantant Glòria Julià glossaren el polifacètic autor: cantant de Brams, de Mesclat i de diversos grups musicals, a més d’escriptor (entre d’altres, de la novel·la L’assassinat de Guillem de Berguedà) i regidor de l’Ajuntament de Berga. A continuació, la presentadora aplicà el bisturí per analitzar amb esma i destresa la personalitat de l’empoderada protagonista del relat: Joana de Santacília, una monja tancada del convent de Santa Magdalena. Ella és qui agafa el lector de la mà per compartir un episodi tan rellevant com poc conegut de la nostra història.
Les primeres paraules de l’autor foren per lamentar no haver enregistrat la presentació de Glòria Julià per poder escoltar-la cada matí. Va començar per explicar l’origen de la novel·la, a partir d’un fet casual: trobar-se, passejant per Palma, amb un palau que mostrava a la façana l’escut de Berga, el seu poble nadiu. Aviat sabria de la dita popular “què en som jo, de la mort d’en Berga?” i, a poc a poc, aniria llegint amb fruïció la dispersa bibliografia sobre la lluita dels Canamunt i Canavall. Com a fil conductor, va crear la figura, autèntica però sense dades certes, de la germana del cap d’una de les faccions enfrontades. Les raons ocultes, els fils dels mecanismes de poder, la llarga nòmina d’assassinats i d’assassins, el rerefons amb l’eco llunyà de la Germania… generen un interès creixent que convida els lectors a aprendre de la nostra història.
Llarga va ser la intervenció de Francesc Ribera (gairebé una hora), però els ulls del públic no minvaren l’atenció ni un moment, amb ganes de saber més coses. La intensitat i durada dels aplaudiments precediren la signatura de llibres
