El 1964 Llanas de Niubó publicava El enigma de Cristóbal Colón, on exposava la teoria que Colón havia nascut a Felanitx el 1436, havia participar a la revolta forana i havia fugit. Des que Joan Cerdà el 1968 publicà Mallorca ¿cuna de Colom? una sèrie d’aficionats han repetit la seva teoria, quasi sempre sense citar-lo, sense afegir res de nou. A part de l’amic Gabriel Verd, citaria B. Costs-Amic, que el 1989 publicà a Mèxic Colom. Catalán de Mallorca sobrino de los Reyes Católicos. Ara aquest setmanari donava la notícia de la publicació d’un tal Pedro Cuesta de Mallorca, pàtria de Colom on repeteix tot el que deia en Joan Cerdà, i l’única novetat està en el títol, on canvia cuna per pàtria.
Joan de Padrines al segle XIX s’inventà que el príncep de Viana va estar al castell de Santueri, ho diu Bover. La suposició que el príncep a Mallorca va deixar embarassada una tal Margalida ho va deduir Cerdà d’una carta al governador de Mallorca que cita un biògraf sense donar-ne la font. En Nito Verdera va trobar la carta a l’Arxiu de la Corona d’Aragó i no anava dirigida al governador de Mallorca sinó al de Sicília, però estava datada a Mallorca, a altra carta parla de Margarita parmoritana, és a dir de Palerm, i en Cerdà me deia que no hem de combregar amb rodes de molí.
Els historiadors seriosos que han estudiat el Descobridor estan d’acord que la seva cultura és tardana, que va aprendre a llegir i escriure a Portugal (Rumeu de Armas, Morison, Boorstin), que no havia llegit els autors que cita abans del tercer viatge (Juan Gil) i que pren les cites de l’Imago Mundi, no dels autors originals, o li són facilitades pel pare Gorricio. Va aprendre el castellà a Portugal, no abans. El genovès no s’escrivia i era diferent del toscà (italià). Suposats catalanismes dels seus escrits no són exclusius del català, es donen a altres llengües i a la lingua franca del mariners. La seva ignorància cosmològica, en què suposava que el diàmetre de la terra era una quart part inferior al real, va fer que el seu projecte fos rebutjat per comissions científiques tant a Portugal com a Castella.
El ser teixidor i mariner no és incompatible, he documentat a Mallorca que molts de teixidors i paraires feien el seu ofici a l’hivern i a l’estiu s’embarcaven com a mariners a naus corsàries, ho podeu veure a la meva web llinatgesdemallorca.com, a l’apartat “Morts fora“, sobretot al segle XVII. Al meu llibre Cristóbal Colón. De los enigmas a las certezas he contestat més extensament a molts de dois dels aficionats que sostenen teories insostenibles sense cap documentació. En canvi, sí que tenim documentació que prova que el descobridor era genovès.
